Àngel Miqueló, alcalde d’un poble de muntanya i empresari immobiliari d’èxit, es desploma en un carrer de Barcelona. Punt final sobtat, quan es troba tot just a la ratlla dels 60 anys. El que passa a partir d’aquest moment entre la gent que hi ha al seu entorn estructura Una mort i trenta-tres vides (Pagès Ed.), el debut en la narrativa de Noemí Morral. La presentació va ser dimarts al Casino de Vic, en un acte que va omplir de gom a gom la Sala Modernista.
El llibre s’estructura en 34 capítols, el primer dedicat a la mort del personatge d’Àngel Miqueló i la resta, a 33 persones que d’una manera o altra “es veuen esquitxats pel fet”. Una estructura que el situa a mig camí entre gèneres o, com va dir el filòleg Eusebi Coromina en la presentació, “una novel·la que no entra dins dels cànons”. L’autora pren la mort com a punt de partida, “gairebé com un pretext per parlar dels vius”, que són els que realment interessen. I els que configuren un gran retaule, una xarxa de les relacions establertes o inesperades: les que tothom té en vida, i les que provoca el mateix fet de la mort. Hi ha les filles i el fill, el germà, les parelles actuals o pretèrites, els veïns del poble de Pedrosa –nom imaginari ubicat més o menys al Pallars– d’on era alcalde. Hi ha els empleats de la funerària, o els que posaran la música al funeral. I fins i tot dos lladres maldestres. Uns al món urbà, altres al món rural. Cada capítol sota el nom del personatge que el protagonitza, i amb temes en el fons tan variats com el calidoscopi humà que dibuixa l’escriptora: l’ambició, l’honradesa, l’amor, la fidelitat (i la infidelitat), el racisme, la vellesa… El lector anirà descobrint que algunes de les històries es relacionen entre elles.
Tal com li va passar amb la poesia (Finestra poètica a Essaouira, Tornar, Camí de Cavalls…), l’autora diu que no va preveure anticipadament que passaria a la narrativa. Un curs d’escriptura en línia durant la pandèmia i la bona acceptació d’un relat que hi va escriure la van dur a pensar “que valia la pena de continuar i explorar aquest nou àmbit”. Primer, amb una història que imaginava circumscrita al poble pallarès de la seva mare, Senet. Va veure que li quedava petit i va ampliar la visió a la ciutat perquè el retaule fos més complet i proper a una imatge de la societat actual. I perquè cada lector “se senti interpel·lat per algun dels relats”. Hi ha 33 opcions.
