Una llengua revela els interessos dels parlants, la seva vida quotidiana i la seva visió de l’entorn. Aquesta metàfora del títol (“el temps és or”), clarament vinculada al món occidental, ens dona moltes pistes de la concepció econòmica que tenim del temps. Que donem valor econòmic al temps es reflecteix en el lèxic i en les expressions al voltant del concepte.
Certament, per a nosaltres, els diners tenen molta importància en la vida diària, perquè estem molt lligats a allò estrictament material. És un fet simple, constatable. A partir del coneixement de fets bàsics com aquest podem expressar situacions més complexes com la del temps, un terme molt més abstracte.
Sabem que hi ha persones que tenen diners –fins i tot que a alguns els en sobren–, i d’altres que en tenen menys. Aquest coneixement, doncs, és a la base de metàfores com aquestes: “No tinc prou temps per dedicar-te”, o “et sobra o et falta molt de temps?”.
Així mateix, com si el temps fos un objecte de valor diem que és com l’or, que s’ha d’aprofitar (“No aprofites prou el teu temps lliure”) i que hem d’evitar de perdre’l (“Em va fer perdre el temps”). A més, igual que els diners, el temps es pot estalviar o guardar (“Si em fas cas, t’estalviaràs moltes hores de feina”/ “Guarda’t uns quants minuts per a la pregària”). I també, és clar, es pot invertir (“He invertit molt de temps en això”).
D’altra banda, la mateixa idea és la que ens fa agrair si algú ens en dispensa (“Gràcies pel teu temps”) i valorar que pot valer la pena gastar-lo en segons quines coses (“Val la pena passar-hi molta estona amb ell!”).
De fet, el temps és un recurs valuós perquè el nostre temps en aquest món és finit. Altres cultures, com l’oriental, tenen una concepció del temps diferent (un temps cíclic i no lineal) i per això no han generat metàfores d’aquest tipus.
