El manresà David Victori ha estrenat l’adrenalític thriller No matarás després de passar pel 53è Festival de Cinema de Sitges en rang de projecció especial. Victori, a qui Ridley Scott va produir el luxós curtmetratge Zero (2015), se serveix de l’actor Mario Casas en un registre inusual per protagonitzar el seu segon llargmetratge després d’El pacto (2018). Amb aquest títol tan contundent de ressonàncies bíbliques, Victori proposa una situació extrema per dur el personatge al límit i posar-lo a prova.
Una ànima càndida, Dani (Mario Casas), que viu entregat a cuidar el pare malalt, no sap què fer amb la seva vida després de la mort del progenitor. Un ésser encloscat, introvertit, tancat en el seu encapsulament, coneix una estranya noia que li obre les portes del desconegut just el dia que pren la decisió de fer un viatge pel món, pressionat per la seva germana Laura (Elisabeth Larena).
L’encarregada d’arrossegar aquest bon jan a les profunditats insondables d’una nit boja i violenta és Mila (Milena Smit), la clàssica figura de la femme fatale del cinema negre, una dona sensual, tan inestable com perillosa. Més enllà d’aquesta trama paranoica d’un home senzill i bo engolit per la nit, i que ens evoca clàssics moderns com Jo, ¡qué noche! (1985, Martin Scorsese), sobresurt també el protagonisme de la ciutat, concretament la zona barcelonina de Sant Andreu, mixtura d’habitatges i zones industrials.
Un dels trets estilístics característics d’aquest film és una realització nerviosa, frenètica, sovint càmera en mà i enganxada al cos del seu protagonista. A No matarás, aquest descens a l’infern particular de Dani ve acompanyat d’una actuació amb forta empremta de Mario Casas. L’actor sobresurt en aquesta radiografia noctàmbula d’una inaudita transformació personal que fa emergir l’inesperat costat fosc del protagonista.
