Quan es va acomiadar Bonobos?
Vam plegar el 2018, ja fa cinc anys, el temps passa molt de pressa. Tenim la sort que vam acabar molt bé, vam recórrer els països catalans molt alegrament, vam poder tocar a molts llocs que sempre havíem somiat tocar i vam tenir la sort de poder acabar molt bé. Un projecte vital com aquest no podia ser que ens tanqués portes individuals. Jo per exemple en el meu cas era un projecte en el qual podia sentir còmode, però era un projecte molt assembleari i cadascú tenia ganes d’experimentar una mica amb les seves vides musicals i no musicals. Alguns ara tenim fills, alguns tenen feina no relacionada amb la música. Va ser un projecte que ens va donar moltes experiències, ens va fer créixer moltíssim. Des del 2018 vam deixar de ser companys de grup per ser amics.
Ara teniu temps de fer sopars…
Una de les grans frases que ens deien que sempre que tocàvem és que semblàvem amics de l’institut i que ens havia anat molt bé la cosa. I és que és això, érem un grup d’amics de l’institut de Centelles i que vam tenir la sort de recórrer un camí intens que fa que encara siguem amics i que siguem els de la colla.
Com a cantautor vas publicar la cançó ‘T’he fet una cançó’ per a qui anava aquesta cançó?
Jo el que em passa amb el món de la música és que tinc un complex de no músic. No em sento intèrpret, m’agradaria molt més dominar un instrument com la guitarra que és el meu instrument. M’he envoltat de tanta gent que són tan bons músics… que m’he sentit més proper a la part de la comunicació. A casa meva tinc un germà periodista, el meu pare havia sigut sempre una persona que ens havia portat a aquest terreny. A mi sempre m’agrada embolcallar les cançons amb el missatge i no vull que estigui només a la part musical. Per aquest motiu m’agrada que les cançons tinguin un missatge clar. Cançons com aquestes són bastant literals que van dirigides a algú. Aquest algú són els meus fills. Tenia moltes ganes que quedés molt clar qui soc, volia que fos un acte de sinceritat. Ser pare és una certesa que tinc immensa i que tenim tots. Alhora també penso que volia es mostrés la meva faceta com a persona que estima la música. Volia fer una cançó que se sabés que era pels meus fills, però que no sonés alliçonadora.
Un cop aparques Bonobos, comences a fer ja cançons per a tu. Com va ser aquest procés?
Jo tinc la sensació que les persones busquem sempre maneres de canalitzar les penes i les alegries. En el meu cas sí que tinc molt la sensació que ho canalitzo molt a través de les cançons, de l’escriptura o d’aquest vessant més comunicatiu. Sí que és veritat que quan vam acabar amb Bonobos una de les preguntes que em feia més sovint és que aportava jo en el grup que pogués continuar aportant. Tinc la sensació que en les cançons que vaig participar més de Bonobos si les desvesteixes l’essència és de Jordi Ginesta. El que aportava jo més a Bonobos crec que era més el vessant de donar la cara, d’aportar lletres i ara tinc la sensació que ho puc continuar fent. Mai he deixat de fer això, potser, però vestim les cançons de manera diferent.
Quan és que comencés a pensar amb ‘T’he fet una cançó’?
Quan em plantejo d’on vinc, per a la branca del meu pare vinc molt de la música festiva, la música popular de revetlla. Per part de la meva mare, però ella sempre havia escoltat molta música d’autor, sempre ha set molt fan del Serrat, del Llach, de Maria el Mar Bonet. També un gran factor és que un dels millors amics de la família és el Josep Maria Puigdomènech, que és un cantautor. L’altre dia parlant li vaig dir que creia que la primera guitarra que vaig agafar a la vida era la seva. Potser mai havia manifestat tant aquesta faceta de cantautor, però sempre l’he portat a dins perquè és un tipus de música que sempre he escoltat i m’ha agradat molt. Soc molt fan de molts cantautors.
Recordes haver vist de petit a Puigdomènech com a cantautor?
Jo sempre els hi faig la broma que l’artista que he vist més cops en directe és el seu fill, en Marc, amb el seu grup de versions [Boys Damm]. Al Josep Maria també i tinc molts vídeos de quan era petit i molts cops tinc la imatge del cantautor, amb gent al voltant i amb una guitarra. Això sempre ha estat present a la meva vida i encara hi és. La guitarra sempre ha vingut amb mi. És molt important reivindicar instruments com aquests a la cultura catalana.
Juntament amb l’ajuda de Ferran Orriols, vau fer una versió de la cançó ‘Terra’. Com va anar el primer cop que la va sentir en Josep Maria Puigdomènech?
Va ser molt bonic i sobretot el procés. Jo sempre poso molt en valor la figura d’en Ferran perquè a part de ser un molt bon amic, penso que és un músic que té una sensibilitat especial i poder-ho fer amb ell ha sigut un procés creatiu molt bonic. A en Josep Maria li vaig ensenyar la cançó quan ja hi havia el videoclip fet, i la veritat és que li va agradar moltíssim, es va emocionar i m’ho va agrair molt. Ha sigut un tancament de cercle, donar-li a la música una cosa que m’ha donat ella, és com un acte d’amor.
Per què ‘Terra’?
Per diferents motius. Per a mi aquesta és la cançó més representativa seva. Ell és pagès i cantautor i les cançons que parla de la terra molts cops tenen una connotació molt patriòtica i tinc la sensació que malgrat que jo em sento un gran defensor del nostre terra aquesta cançó té aquell punt just que et parla de la terra com la nostra mare, com la nostra llar. Trobo que és una cançó molt rodona en quant com està escrita, en què es diu, qui l’ha composta i tinc la sensació que la cançó el representa molt. Per altra banda, jo soc una persona que defensa molt la nostra identitat col·lectiva i individual. En el meu projecte si he de parlar de qui soc jo, soc una persona molt arrelada al meu país, a la meva comunitat i això en molts moments ha sigut un gran reforç i estímul. Per tant, vull que les meves cançons estiguin impregnades d’aquest sentiment de pertinència a Osona, Catalunya i els Països Catalans.
Quins són els teus projectes?
De moment estic ampliant el repertori perquè d’aquí a un temps em faria molta il·lusió fer un disc i poder presentar-lo en directe. Sí que és veritat que ara soc molt fan del petit format, com un duet o un trio, però això encara està en construcció. Tard o d’hora espero que hi hagi disc i presentació en directe.
El 2024 podria aparèixer?
Tant de bo, però tinc la necessitat que flueixi orgànicament i de fer-ho amb amor i amb sinceritat que penso que són com han de ser les coses. Espero tornar amb un disc a la mà.
Tens cançons preparades?
Sí, de fet amb el Sebastià Gris, que és el guitarrista que em va produir ‘T’he fet una cançó’, en vaig gravar un altre amb ell que estic pendent de quan sortirà perquè vull gravar també un videoclip i potser de les tres cançons és la que s’assembla més a Bonobos, té un punt una mica més festiu, però és cançó d’autor. Amb aquestes tres hauré fet el 2023 i a partir d’aquí que no pari la música.
