NIE MEHR !
Mai més! ¡Nunca más! Never more! Jamais plus! Mai più! Никогда больше! Totes aquestes expressions en diferents idiomes clamen al cel i exigeixen que no es repeteixin barbàries, atrocitats i crims de guerra contra ningú, per cap motiu. La que he remarcat en negreta va en l’idioma d’un impresentable Vladimir Putin. Més encara quan duem més d’11 mesos d’una guerra abominable. El seu paper és flagrantment imperdonable. Ara bé, la complicitat i la passivitat dels líders internacionals -entestats en no aturar la deriva militar- esdevé clarament vergonyant. Quin fàstic!
Pregunto com i per què cap d’ells no és capaç d’activar vies de negociació. Què esperen a emmanillar el president rus i portar-lo al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia? Amb força menys recursos intel·lectuals i sense coneixements jurídics, la ciutadania contempla impertèrrita un show televisiu que esgarrifa. Quina trepa de titelles!
Des del primer de novembre de 2005, l’ONU fixà la data d’aquest divendres 27 de gener com a Dia Internacional de Commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust nazi. Un 27 de gener de 1945, les tropes soviètiques alliberaven els presoners del camp de concentració d’Auschwit-Birkenau. Tant llavors com ara, les declaracions del secretari de Nacions Unides com les dels presidents de la UE, l’OTAN i cadascun dels països adherits al Tractat de Roma no han assolit ni un sol èxit contrastat, orientat a deturar el conflicte. Em sobren manifestacions de caire paternalista i fotogràfic. Exigeixo mesures coercitives contundents i definitives.
Igual que parlem, però, de la Guerra d’Ucraïna, al mateix pot hi podem situar els desplaçats, la comunitat palestina, les dones de l’Afganistan o l’Iran, la població siriana i tants altres punts calents del planeta. El llistat esparvera, però no s’avança un bri en arranjar-ho. No els hi cau la cara de vergonya a tots aquells que tenen a la seva mà forçar-ho? S’han arribat a plantejar si la seva gestió no frega una certa inutilitat i una despreocupació clamorosa? Va essent hora d’establir mecanismes de destitució i exigència de responsabilitats. En una dinàmica d’empresa del sector privat regeixen altres normes que foragiten el personal que no assoleix els objectius pautats. Per tot plegat, en motiu d’aquesta jornada, ara més que mai cal lluitar pels valors universals orientats a construir un món més igualitari.
