“La vida entesa com una representació teatral en la qual entrem en néixer i sortim en morir”, explicava la Fura dels Baus que és en què consistia M.T.M., l’obra que van representar el 1994 al Palau d’Esports de Granollers. Ara fa 30 anys, les propostes teatrals de la Fura trencaven esquemes i el públic acudia als seus espectacles amb una barreja de fascinació i certa por. A la seva crònica d’EL 9 NOU, el crític teatral Francesc F. Angelats admetia que la companyia havia aconseguit sorprendre el públic a Granollers perquè no feien “teatre convencional” i perquè tothom estava “perdut en un espai escènic total” en el qual actors i espectadors formaven part de l’obra. “No hi havia ni butaques ni tristes cadires de tisora per poder seure!”, semblava que es lamentava Angelats.
La companyia, amb forts lligams de tota mena amb el Moianès, detallava que havia construït M.T.M. com a al·legoria sobre la manipulació de la informació dels poders polítics, econòmics i socials a través dels mitjans de comunicació (encara faltaven dècades per a internet i les posteriors xarxes socials digitals). El mateix nom de l’obra (M.T.M.) es podia manipular en mil i una lectures: Mé Te Me, Mundo Teatral Muerto, Mañana Temprano Madrugaré, Mi Tó Mano, Mary Tells Me, Marionetas Totalmente Manipuladas, Menja Tinya Malparit, Más Trabajo Ministros, Mata Tranquilo Marine, Millonaires Troubled Monarchs, Mantened Televisores Mudos, Miserable Teatro Mundial, Mein Traumm Mann, Mejor Todos Muertos…
El públic a la capital vallesana de M.T.M., esperonats per l’impetuositat dels actors de la Fura, es va adonar a la pista del Palau d’Esports d’algunes constans “(força, destrucció, caos)”, en aquella mena d’història de la humanitat que representava: “Tot plegat massa superficial si es garbella en la seva actuació a nivell cerebral”, sentenciava el crític teatral d’EL 9 NOU. “Els de la Fura ens fan sentir una constant sensació de perill, d’agressió externa que lliga perfectament amb el missatge que ens volen servir”, continuava Angelats.
Els espectadors que van descobrir la Fura dels Baus al 1994 van sortir del Palau d’Esports després de gaudir -encara que això sigui dir quan es tracta de la companyia del Moianès- un espectacle absorvent, un espectacle voraginós que xuclava com un remolí i sense ni un moment de respir per descansar a la cadira.
