Fent referència a la nevada de fa uns dies i la previsió que la setmana que ve pot tonar a fer-ho, parlarem de diversos mots que normalment comporten maldecaps als parlants perquè dubten si són barbarismes.
El més habitual la setmana passada era preguntar-se si la neu havia quallat. En aquest cas, el verb quallar no és correcte, és un castellanisme. Haurem de fer servir expressions com “la neu ha pres” o “la neu ha agafat”. El verb quallar s’utilitza quan significa coagular, que ho fa la llet, o la sang “La llet ha quallat”.
Tot i que normativament no és correcte, el Gran diccionari 62 o el Diccionari català valencià balear d’Alcover Moll sí que admeten l’ús d’aquest verb quallar en sentit figurat, com a equivalent de prosperar o triomfar (aquest programa ha quallat). Escoltem-ne un cas.
També una paraula molt habitual quan neva és màquina llevaneu. Pensem que són màquines llevaneu, i no màquines llevaneus, en plural. En canvi, si parlem d’una llevaneu llavors haurem de dir dues llevaneus.
Amb la neu arriben les glaçades… o les gelades? Els dos verbs són sinònims i fan referència al fet de glaçar-se l’aigua dels recs, de les basses, (l’aigua del rierol s’ha glaçat/ s’ha gelat, tinc els peus glaçats / gelats) . L’única diferència és que el verb glaçar té una accepció que diu (llevar la transparència d’una cosa. En aquest cas direm (s’ha glaçat el vidre i no s’ha gelat el vidre).
I avui acabo amb un refrany relacionat amb la nevada que diu:
La neu al febrer marxa com un gos llebrer
