Quan Donal Ryan va debutar amb la seva primera novel·la Corazón giratorio, Sajalín Editores ja feia tres anys que traduïen obres inèdites al castellà, amb un percentatge d’encert envejablement elevat. Manllevant el nom de l’illa asiàtica sota jurisdicció russa i immortalitzada literàriament per Txékhov, aquesta editorial independent ubicada al barri de Gràcia va iniciar-se amb la impecable No hay bestia mas feroz d’Edward Bunker, per bifurcar els seus títols entre els més viscerals en la col·lecció ‘Al Margen’, i els més convencionals però no per això mancats de talent sota el mateix epígraf de Sajalín.
En aquesta última línia editorial se circumscriuen les tres novel·les que fins ara Sajalín ha publicat de l’irlandès Ryan, una literatura en la qual l’editorial ha fixat el seu objectiu gràcies a altres escriptors de l’illa com Colin Barrett, Gene Kerrigan o Seumas O’Kelly. I quan més del noranta per cent de les novel·les d’una editorial t’han semblat properes a memorables, i no n’has hagut de deixar cap a mig fer, deu ser perquè l’encert dels seus responsables es mereix un marge de confiança. En el cas de Ryan, Corazón giratorio va ser la primera d’arribar a Sajalín. Obra coral situada en la Irlanda contemporània, és fàcil identificar-se amb les persones que hi són narrades, amb totes les grans misèries i petites grandeses que qualsevol societat occidental és capaç d’identificar entre els seus habitants.
El brillant debut de Ryan no ha fet res més que certificar-se en una altra novel·la impecable. La única certeza es concentra en una dona que després d’una dècada i escaig de convivència insuportable amb un home amb qui s’han perdut mútuament el respecte, queda embarassada d’un adolescent d’ètnia gitana a qui donava classes. L’estigma social que representa per a Melody Shee el fet d’haver estat infidel en una comunitat encara fortament influenciada pel catolicisme, té el seu efecte mirall en una altra jove del mateix campament gitano que l’amant efímer. Narrada de setmana en setmana d’embaràs, el relat pentina l’entorn de la protagonista amb l’habilitat literària d’algú que va poder deixar la seva feina com a funcionari per dedicar-se plenament a l’ofici d’escriure. Quina enveja.
A l’estanteria encara m’hi queda Un año en la vida de Johnsey Cunliffe, una altra novel·la de Ryan que en un futur més o menys proper no tinc cap dubte que m’omplirà unes quantes hores de lectura més que notables.
