Najat el Hachmi és una reconeguda escriptora que ha estat traduïda a diverses llengües. Va néixer a Beni Sidel el 1979, a la província marroquina de Nador i amb 8 anys va venir a Vic. Anys més tard va estudiar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Havia treballat de mediadora cultural a Vic i més endavant de tècnica d’acollida a Granollers.
Va presentar un informatiu setmanal en llengua amaziga a l’emissora Catalunya Cultura. A més, ha publicat articles al diari EL 9 NOU, L’Avenç o Letras Libres, entre d’altres; des del 2008 és col·laboradora d’El Periódico de Catalunya. El seu primer llibre, Jo també soc catalana, del 2004, autobiogràfic, tracta de la identitat i del procés d’arrelament al país. El 2008 arriba L’últim patriarca, premi Ramon Llull i Prix Ulysse, a més de ser finalista al Prix Méditerranée étranger 2009. En aquesta novel·la ens mostra les tensions que hi ha entre cultures i entre generacions.
L’any 2011 es publica el seu tercer llibre, La caçadora de cossos, i en el següent, La filla estrangera (2015), que obté els premis Sant Joan i Ciutat de Barcelona, torna als conflictes intergeneracionals. A Mare de llet i mel (2018) explica la vida de la mare de la protagonista de l’anterior novel·la enquadrada en un ambient tradicional, a la vall del Rif. El 2019 es publica l’assaig Sempre han parlat per nosaltres, sobre feminisme, identitat i discriminació. I aquest any ha guanyat el premi Nadal amb El lunes nos querrán (escrita simultàniament en versió catalana).
