Ens toca parlar de Nadal. I només de començar ens sorgeix un dubte: hem de dir per Nadal, pel Nadal o pels Nadals?
En origen, la paraula Nadal designava “un sol dia” (“dies natalis Solis: el dia natal del Sol”), però avui en dia alguns fins i tot ho estenen a tot el període de vacances escolars. Aquesta multiplicitat en la designació ha fet que, segurament per influència del castellà, s’usi el plural per referir-se a més d’un dia, el que serien les festes de Nadal.
Referent a si Nadal ha d’anar amb article o sense, només és obligatori que l’hi posem si determinem quin Nadal és (El Nadal del 2014) i s’hi sol posar quan fa de subjecte o OD (Odio el Nadal).
Però els dubtes comencen la nit abans, el dia 24, la Nochebuena, que no és nit bona sinó nit de Nadal, igual que una setmana després, el dia 31, la Nochevieja, no ha de ser la nit vella sinó la nit de Cap d’Any. Lligant Cap d’Any amb Any Nou, havien estat més o menys sinònims però actualment any nou fa referència als primers dies d’un any i, per tant, no podem dir “el dia d’any nou” sinó “el dia de Cap d’Any”, que, com que correspon a una festa assenyalada, va en majúscules.
Els dubtes també ens assalten a l’hora de felicitar. Sabem que Feliç Nadal no és genuí i hem de dir “Bon Nadal” o “Bones Festes”, però ¿és genuí “Feliç any nou”? Sí, i és la fórmula més habitual, si bé res ens priva de desitjar “Bon any”.
Parlant de Cap d’Any i de la revetlla, una paraula molt típica d’aquest dia és la bossa cotillón. ¿En podem dir cotilló del lot de serpentines, confeti, barrets i espanta-sogres que se sol repartir aquella nit? Doncs sí, n’hem de dir així. El nom ve del francès i era el que rebia l’última dansa d’un ball de societat que solia amenitzar-se amb aquest assortiment lúdic. De moment no apareix al diccionari normatiu, però són moltes les veus que diuen que aviat hi serà.
