• Compartir

Museus: Nous reptes per a nous temps

Maria Ocaña
18 de maig de 2019

Sabeu que al Museu del Ter de Manlleu encara es pot veure com funciona una turbina de 1860 i, que amb l’energia que produeix fa anar un conjunt de màquines del procés de la filatura? Heu estat mai a la casa on va néixer Jacint Verdaguer i Santaló a Folgueroles i heu pujat al dalt més alt, o heu sortit a l’eixida? Per què al Museu Episcopal de Vic té una de les col·leccions d’art medieval més importants del món? Coneixeu la diversitat d’objectes de pell que es poden trobar al Museu de l’Art de la Pell? Per què hi havia un campament militar romà al Camp de les Lloses de Tona? Sabeu que el jaciment arqueològic de l’Esquerda era l’antiga ciutat d’Ausa i després una civitas medieval? Heu vist els objectes que es fabricaven a les torneries de la Vall del Ges al Museu de la Torneria de Torelló?

Totes aquestes preguntes i moltes més,  es poden respondre visitant els nostres museus. Un eslògan pensat per a difondre el Museu Abelló de Mollet del Vallès  diu “qui té un museu té un tresor”, sembla una obvietat però és veritat, perquè els museus custodien un patrimoni de valor incalculable per a una comunitat. Un patrimoni que pot ser material, el podem veure dins de les sales d’exposició, però també un patrimoni immaterial, intangible, que potser podem llegir o que algú ha recuperat escoltant la veu de les persones grans. I és un tresor també pel que s’hi fa a dins, per l’esforç que comporta conservar i difondre aquest patrimoni, per la feina que s’hi porta a terme.

Què és un museu?

El Consell Internacional dels Museus (ICOM) vinculat a la UNESCO, va formular una definició de Museu que està recollida també, a la legislació catalana. Així a Llei 17/1990 diu que “són museus, als efectes d’aquesta Llei, les institucions permanents, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, obertes al públic, que reuneixen un conjunt de béns culturals mobles i immobles, els conserven, els documenten i estudien, els exhibeixen i en difonen el coneixement per a la recerca, l’ensenyament i el gaudi intel·lectual i estètic i es constitueixen en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans”.

Aquesta definició ha anat variant amb l’evolució del concepte de patrimoni o de nous reptes socials. Per exemple l’any 2007, a la 22a Assemblea General  de l’ICOM que es va fer el 24 d’agost a Viena (Àustria), s’hi incorpora el concepte de patrimoni intangible, és a dir el patrimoni immaterial, aquell que no podem tocar: les tradicions, la literatura, etc.

Ara mateix, la definició de museu  també es troba en revisió, perquè d’ençà que es va formular, s’han esdevingut uns profunds canvis socials que la fan repensar.  Segons l’ICOM la definició no sembla reflectir els múltiples desafiaments, visons i responsabilitats dels museus. Per això s’ha obert un procés participatiu que ha de concloure amb una nova definició que s’adoptarà a Kyoto pel setembre de 2019.

A Catalunya es va  crear un registre oficial de Museus. La llei estableix uns requeriments per tal de poder tenir l’acreditació com a Museu. A Osona, hi ha quatre museus registrats, el Museu Episcopal de Vic, el Museu del Ter de Manlleu, la Casa-Museu Verdaguer de Folgueroles i el Museu de l’Art de la Pell de Vic, gestionat actualment des del MEV. La resta tenen la consideració de col·leccions o equipaments culturals bàsics.

Què s’hi fa en el museu?

El Museu ha d’estar al servei de la societat, ha de conservar un seguit de béns (materials o immaterials), els ha de documentar i estudiar, ha de fer recerca, els ha d’ exposar per tal que la societat en pugui gaudir i també ha de ser un espai obert a la participació.

Qui treballa en un museu?

Una de les principals problemàtiques dels museus és el seu finançament. Això repercuteix en l’equip humà que el museu pot tenir. En un museu hi hauria d’haver gent que documenti i conservi les col·leccions (els objectes que s’hi custodien);  restauradors que vetllin pel seu estat; responsables dels serveis educatius per tal que el seu fons pugui ser difós correctament; vigilants de sala; un equip de manteniment; direcció i gerència… aquesta seria una llista encara incomplerta de persones que podríem trobar treballant en un museu. La realitat dels museus petits no correspon a aquest ampli equip que hem llistat. La llei posa uns mínims al respecte: cal que hi hagin tres persones per tal que el museu sigui acreditat. Per tant, veiem que una cosa seria el que es necessita i l’altra el que es pot pagar.

Com s’organitzen els Museus a Osona

Els museus d’Osona, en la seva diversitat expliquen un territori, expliquen com les persones han viscut i viuen a la comarca, les seves inquietuds, la seva organització, els grans canvis que ha transformat el paisatge i també, les mentalitats d’aquests habitants: l’arqueologia, la història industrial, l’art, la literatura, la vida rural, queden àmpliament explicades a través dels museus.

El Consell Comarcal d’Osona  va constituir un Consell Assessor de Museus,  l’any 2005. Té caràcter consultiu i proposa iniciatives comarcals sobre els museus. S’han portat a terme campanyes conjuntes de difusió i promoció o l’edició d’una guia conjunta.

Paral·lelament es va articular la Xarxa de Museus d’Osona, presentada el 16 de setembre de 2009, al Museu del Ter. Es tractava d’una iniciativa originada amb l’ajut de la Generalitat, a través del programa de col·laboració entre museus i/o col·leccions del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i  vinculada a la seva aposta per la creació de xarxes de treball. L’impuls de la xarxa va ser liderat pel Museu del Ter. En aquest sentit la xarxa es va crear per cohesionar i donar una marca a l’oferta educativa dels museus d’Osona, a través d’un portal digital. La crisi va afectar aquesta xarxa, ja que no es va poder mantenir el finançament.

18 de maig: Dia Internacional dels Museus

Aquest és el gran dia dels museus. És el dia assenyalat per l’ICOM com el dia dels museus, celebrat arreu del món des de l’any 1977. Cada any el Consell Internacional dels Museus tria un tema sobre el qual fer èmfasi en aquesta data. Enguany el lema és” Els museus com a eixos culturals: el futur de la tradició”. Atenent el nou paper que desenvolupen els museus com a actors actius de les seves comunitats, els museus s’han de reinventar contínuament. Els museus, diu l’ICOM, són eixos culturals que funcionen com a plataformes on la creativitat es combina  amb el coneixement,  i on els visitants poden co-crear, poden compartir i interactuar.

Els museus troben noves formes d’honorar les seves col·leccions, històries i llegats, creant tradicions que tindran nous significats per a les generacions futures, i una nova rellevància per a un públic global i cada vegada més divers.

Com podem llegir la missió del museu és força complexa. Els professionals del sector s’esforcen per treballar en aquest sentit, moltes vegades sense els recursos necessaris però amb la il·lusió per feu una feina ben feta.

A Osona els Amics dels Museus van començar a organitzar una activitat específica per al Dia Internacional dels Museus, ja l’any 1993. Van triar un objecte del fons d’un dels museus com a peça de l’any, s’edita una postal commemorativa i es fa una presentació de l’objecte. Enguany s’ha arribat a la peça o conjunt de peces,  número 27, relacionades amb la fabricació del pa, provinents del Museu del Pa de Tona. La peça de l’any núm. 1 va ser un objecte relacionat amb l’agricultura, una falç medieval del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Els museus d’Osona celebren de manera conjunta la data des de l’any 2003, en aquell moment, en coordinació amb Amics dels Museus d’Osona; es va fer una lectura simultània de “Los dos campanars” de Jacint Verdaguer, com a toc d’atenció envers el patrimoni. Hi van prendre part la Casa-Museu Verdaguer, el Museu Arqueològic de l’Esquerda, el Museu Episcopal de Vic, el Museu Industrial del Ter i el Museu de l’Art de la Pell.  Actualment han augmentat considerablement les activitats; s’ofereixen visites comentades, jornades de portes obertes, visites teatralitzades, concerts i també la possibilitat de visitar alguns museus fora de l’horari habitual, en el que s’anomena la Nit dels Museus.

  • Compartir