No em faig a la idea de veure un bon cuiner que no s’hagi arremangat, embrutat les mans i escaldat la llengua més d’una i tres vegades per tal d’aconseguir el seu propòsit i esdevenir un crac en la seva matèria. I és que per avançar i arribar lluny a vegades cal posar-hi colzes o suar la samarreta, que es diu en llenguatge futbolístic.
Recordo un anunci dels de l’època de la tele en blanc i negre que per publicitar les bondats d’un detergent mostrava uns nens saltant damunt d’un toll d’aigua de forma totalment desenfrenada i esquitxant-se tota la roba. Les dues mares que els observaven feien el paper de policia bo i policia dolent. La primera, una mica escandalitzada, se sorprenia de la passivitat de la segona i aquesta, amb una expressió d’aquelles de tenir-ho tot controlat deia: “Deixa’ls que gaudeixin.” Evidentment l’anunci acabava amb la roba planxada sortint de la rentadora al costat del pot de sabó. Segur que jo i molts altres nens de l’època devíem pensar que si fèiem el mateix la nostra mare no seria tan comprensiva.
Més enllà dels propòsits comercials de la història, i si sabem llegir entre línies, ens adonarem que aquesta petita anècdota ens està ensenyant la importància d’entendre que a vegades cal enfangar-se per trobar la felicitat o el propòsit que tinguem entre mans. Quan algú mostra un malestar reiterat i se centra només en els mals que aquest li provoca vol dir que es troba estancat en el nivell més superficial i que es pot passar tota la vida culpant al seu entorn de la seva infinita desgràcia. Si en lloc de lamentar-se decideix capbussar-se i exposar-se a trobar què hi ha a un altre nivell pot ser que l’experiència no sigui agradable o fàcil però de ben segur que se sorprendrà del que es pot descobrir sota la superfície.
Igual que passa amb un iceberg, la part que es mostra és només una petita porció de tot el que hi ha realment, la millor manera de desencallar una situació problemàtica, complexa i repetitiva és capbussar-nos i afrontar-la en la seva totalitat i des de la part més profunda. Una por de perdre quelcom important per nosaltres o un trauma adquirit fa anys normalment no venen acompanyats d’un rètol que els identifiqui i el diagnòstic de com tractar-los, però sí que poden provocar en nosaltres un estat permanent d’inseguretat, caràcter irritable o malestar físic.
Quan aquest malestar o incomoditat ens la provoca una conducta o un comentari d’una altra persona no ens enganyem, hi ha quelcom dins nostre que ressona amb allò que observem o que escoltem i cal fer un treball interior. Per molt desconsiderat i injust que sigui algú amb mi, això no té per què treure’m la son a les nits. Si ho fa, el missatge és clar, voldrà dir que ha arribat l’hora de mullar-se.
