Passades ja les festes de Nadal, avui comentarem dues paraules molt relacionades amb aquests dies, i que després de festes seran força freqüents.
Ens referirem primer a l’aparició dels mitxelins (mitsalíns), uns sacsons al voltant de la cintura, que tan molestos són després d’uns dies com els que hem passat.
[mitsalín] és una adaptació de la marca Miquelin (miselèn), empresa especialitzada en la fabricació de pneumàtics. Entre altres activitats, també patrocina la publicació de mapes de carreteres i de guies turístiques, i atorga les estrelles Michelin. Pot ser que el mot que fa referència als sacsons que ens surten estigui relacionat amb la imatge publicitària de la marca Michelin, basada en un personatge, anomenat Bibendom, fet de pneumàtics.
El problema es planteja, però, per com ho catalanitzem.
Hi ha dues posicions, la del portal esadir i el GD62, que defensen aquesta pronúncia com en castellà (mitsalín), o bé la proposta del Diccionari.cat, que diu que l’hauríem de pronunciar (misalín), un ús que a nosaltres ens resulta forçat, postís, ens sona malament. Jo crec que el criteri més assenyat és seguir el que més ús té, encara que el fem servir en registres més informals.
Per treure aquests mitxelins, una bona manera de fer-ho és amb la febre creixent del running. Fa un temps, simplement corríem, però cap als anys 80 van passar a parlar de fer fúting per després dir-ne jòguing, fins que ara fem running.
Segons els experts, fer jòguing o fúting és un trot suau, gairebé per petar la xerrada, mentre que el running és més ràpid i competitiu. El que és cert, però, és que està de moda parlar de running i en trobem mil i una referències.
La paraula, però, de moment no està previst que s’adapti, perquè, encara que sigui més comercial i vengui més dir que faig running que no pas córrer, no cal que adaptem una nova paraula si ja en tenim una que expressa aquesta idea.
