Hi ha camins que fem sols i d’altres en què ens cal anar acompanyats. En tots ells és saludable tenir un propòsit o una destinació més o menys ben definida. En l’àmbit individual, tenir clar el que ens empeny a aixecar-nos cada dia al matí ens dona força per tirar endavant i superar tots els entrebancs que puguin aparèixer. D’això al Japó en diuen Ikigai o raó de ser.
D’altra banda, quan parlem de fer coses en companyia d’altres persones, sigui formar una família, engegar una empresa o simplement encetar un projecte que ens faci il·lusió, és bo dedicar temps a definir tres aspectes bàsics: la missió, la visió i els valors.
En el context familiar m’atreveixo a dir que aquests aspectes es van definint de forma bastant automàtica, però així i tot pot ser bo plantejar-nos on volem arribar i de quina manera. Quan decidim dedicar més temps a la feina que als fills ja estem definint els nostres valors, i si ens veiem de grans sols o acompanyats de tota la família podrem entendre si estem alineats amb la nostra missió i fins i tot quina és la nostra visió.
Referent a la missió, quan parlem d’engegar un projecte o una empresa, per petita que sigui, pot ser útil dedicar un temps de reflexió a com volem desenvolupar el nostre propòsit i compartir-lo amb la resta de membres que en formin part en aquest moment. Cal explicar què volem fer i on volem arribar, però sobretot cal explicar com ho volem fer i què volem aportar al conjunt més enllà d’obtenir uns rendiments o uns beneficis econòmics. Si el nostre projecte escolta les persones i aporta valor a les persones és més fàcil que obtingui la complicitat de l’equip, dels col·laboradors i de tots els clients potencials o destinataris del nostre treball.
Amb l’ajuda de la mirada unificada que ens proporciona una missió ben definida és fàcil que aparegui la visió. Com a visió entenem el dibuix del que ens agradaria obtenir al final del trajecte que estem recorrent, o dit d’altra manera, on ens agradaria ser un cop assolim la nostra missió. Si deixem anar la imaginació és possible que aparegui un retrat del nostre projecte en el moment de màxima maduresa i si això ens satisfà voldrà dir que sempre ens acompanyarà com a referència de futur per ser coherents amb els nostres actes i les nostres decisions. Cal afegir que tant la missió com la visió han de ser descripcions simples, clares i sobretot realitzables. No té sentit fixar-se objectius inabastables o tenir somnis irrealitzables.
Per últim, cal triar quins valors estan en sintonia amb la nostra manera de ser i de fer. Els valors són els components que formen els fonaments del nostre projecte i la nostra organització. Tothom els ha de conèixer i compartir de bon grat. En aquest cas menys és més, no cal una llarga llista de principis honorables sinó més aviat cal triar els quatre o cinc aspectes que més ens diferencien i ens identifiquen.
Escriure tot el que hàgim recollit en aquest procés ens pot ser de gran ajuda. Amb poques paraules, hem de ser capaços de marcar un recorregut, indicar com seguir-lo i ser capaços d’arribar tots junts i al mateix temps al nostre destí. Bon viatge.
