Prestar atenció, i a què parem atenció, és important. Anem a considerar com prestem atenció, la qualitat, fins i tot l’actitud darrere de la nostra atenció. La paraula atenció té dos significats: d’una banda, vol dir enfocar, centrar la ment en alguna cosa, i de l’altra, vol dir tenir cura.
Anem a explorar aquesta dimensió afectiva de mindfulness una mica més. Kindfulness té molt en comú amb la paraula mindfulness.
Mind s’usa en el sentit de consciència i fulness denota el seu caràcter d’atent, plenitud, totalitat, integritat, fins i tot es podria dir ètica.
Kind significa amable/amor/bondadós, la resta de la paraula és el mateix que en el cas de mindfulness.
Potser una possible traducció podria ser atenció o consciència amable. Podem desenvolupar kindfulness mitjançant una pràctica formal molt bella i transformadora, anomenada mettabhavana, que es tradueix com el “cultiu o desenvolupament de metta”, sent metta una emoció positiva essencial i universal per a creixement i desenvolupament de tot el potencial humà.
Mettabhavana és el cultiu de la consciència amable o la bondat amorosa. És a dir, que la pràctica formal a través de la qual es desenvolupa la qualitat kindfulness és mettabhavana. Però kindfulness no només inclou la meditació formal, sinó altres maneres més immediates en la vida quotidiana en què es pot desenvolupar. Per exemple, en la nostra comunicació imagina com seria parlar amb amabilitat o relacionar-nos amb els altres des d’aquesta qualitat o amb el nostre menjar o a la feina, etc.
Estudiant Paul Gilbert, procedent de la neurociència evolutiva, veiem que estableix un model per comprendre les emocions. Aquest model diu que hi ha tres sistemes principals de regulació de les emocions:
Una manera d’entendre l’estrès és com un desequilibri emocional: quan vam passar massa temps en el sistema d’amenaça i autoprotecció i/o al d’incentiu i recerca de recursos i molt poc en el sistema de calma i content, experimentem estrès. Mindfulness ens ajuda a corregir aquest desequilibri desenvolupant el sistema de calma i content. El sistema de calma i content inclou afecte, cura, connexió i amabilitat, i que al desenvolupar activament durant algun temps aquestes emocions, els nostres nivells d’estrès tendeixen a reduir-se. L’amabilitat és una actitud d’atenció i preocupació tant pel nostre benestar com pel dels altres, tal com indica Salzberg, autora i mestra de qui hem parlat en altres ocasions.
Que això sigui en les dues direccions és molt important. Ser amable cap als altres però no cap a nosaltres mateixos o ser-ho cap a nosaltres mateixos però no cap als altres no és amabilitat real, encara que pot ser un punt de partida per conrear-la en un sentit més ampli. L’amabilitat inclou empatia o preocupació pel nostre benestar i pel dels altres, a més d’una voluntat d’actuar a partir d’aquest objectiu. L’amabilitat inclou també sentiment i comprensió, a més d’una acció basada en aquesta comprensió. L’amabilitat real no implica ni debilitat ni ximpleria. Ser realment amable vol dir entendre el que passa i tenir el valor per actuar a partir d’aquesta entesa. No és amabilitat per descomptat l’odi i tampoc el sentimentalisme i la llàstima. Si volem connectar positivament amb altres persones, és útil tenir una actitud afectuosa cap a nosaltres mateixos, i la pràctica meditativa ens ajuda a fer-ho.
Com has pogut comprovar fins ara amb la teva pràctica d’atenció plena, mindfulness, no estem buscant resultats instantanis.
Pensa en això com sembrar llavors que creixeran en el futur, si les conrees.
