La situació que vivim ens ha impactat a totes i tots, encara que segurament de maneres diferents o molt diferents.
Aturar-se, veure i respondre es fa avui més que mai irrenunciable. L’atenció conscient ens porta a això, a aturar-nos, veure i sentir el que succeeix i respondre amb saviesa.
Un parell de preguntes:
Aquesta situació em porta a tancar-me per por o ràbia, buscar refugi i desitjar que passi com més aviat millor? o m’està obrint a una nova comprensió del que és essencial per a la vida, la meva, és clar, però també la vida dels altres éssers, des dels més propers i estimats fins a tot el planeta?
Si, en el meu cas concret, hi hagués una millor manera de respondre a aquesta crisi, quina seria aquesta resposta des de la meva part amb més saviesa? Què he de fer (o deixar de fer) per, d’aquí a uns anys, sentir que aquesta crisi, va ser un moment valuós en el meu recorregut vital. Com transformar aquesta amenaça en una oportunitat per recuperar la vida que m’està esperant?
I de forma honesta i encara que potser la resposta no sigui única:
Des d’on estic vivint aquesta quarantena?
DES DE LA POR
Estic i em sento irritable.
Llegeixo, escolto, comparteixo TOTA la informació que m’arriba i més.
M’adono que estic queixant-me contínuament.
He comprat compulsivament.
Hi ha formes de viure-ho més constructives, com per exemple:
DES DE L’APRENENTATGE
Mantinc una cura físic i mental.
M’ocupo del que depèn de mi mateix/a.
Dono el millor de mi, adequat a la meva situació.
Dosifico la informació.
I també DES DEL CREIXEMENT PERSONAL
Em mantinc optimista.
Des de la compassió i empatia actuo amb els altres.
M’adapto, acceptant els canvis.
Estic agraït.
Aporto des dels meus talents.
Tinc esperança en el demà m’ocupo del dia a dia.
Com més gran és el caos i la confusió, més valor té la presència, la compassió i la confiança basada en l’acció.
I paradoxalment… des de casa ens en sortirem!
