Després de guanyar el Globus d’Or a millor pel·lícula en llengua estrangera, Minari. Historia de mi familia, de Lee Isaac Chung, arriba als nostres cinemes ben posicionada de cara a la cursa dels premis Oscars, on està nominada, per exemple, en categories tan importants com millor pel·lícula o millor director. Aquest senzill i entranyable film amb producció de Brad Pitt fa un retrat íntim i curós d’una família de migrants d’origen coreà que intenta començar de nou en un nou emplaçament a Arkansas als anys 80.
Monica (Yeri Han) i Jacob (Steven Yeun) i els seus dos fills han arribat a la seva nova llar, un vagó habilitat com a casa, amb l’esperit dels pioners. Ells no han vingut a aixecar el país sinó que han vingut per continuar buscant una nova vida de prosperitat a la terra americana de les grans oportunitats i esgarrapar, així, la seva part del somni americà.
El film se centra en les seves dificultats i sacrificis per tirar endavant, l’epopeia del dia a dia. La mare treballa en una fàbrica i el pare es vol dedicar a l’agricultura, dotat d’una singular tossuderia, com excavar un simbòlic pou per regar la seva propietat mogut exclusivament per pura intuïció. La crisi de parella arriba quan les coses no surten com estaven previstes i la dona deixa de dipositar la confiança en un marit que no para d’equivocar-se. La vida en família prendrà un nou caire quan repatrien de Corea l’àvia, Soonja (Yuh-Jung Youn).
A partir d’aquest moment la relació del nen petit i de salut precària, David (Alan Kim), amb l’àvia esdevé un nou eix dramatúrgic. Aquesta relació tenyida de rebuig i incomprensió de part del petit emfatitza encara més el xoc cultural entre les arrels, el passat, i la modernitat, el que simbolitza el nou país d’acollida. D’aquest conflicte no resolt sorgeix el títol del film, Minari, una planta medicinal i gastronòmica tradicional coreana de la qual l’àvia guarda llavors i que després plantarà.
El rebrot de la planta conreada evoca no sols l’àvia, amb el seu característic caràcter i maneres, sinó també marca el punt de connexió amb els orígens i les tradicions que has deixat enrere i a les quals no pots renunciar. Bonic melodrama familiar, delicat i planer, que diposita la seva força en la simplicitat de la quotidianitat. Un film que reflecteix la bellesa de les petites coses i la grandesa de les petites fites.
