Els més grans ho recordaran: abans es feien servir mesures tradicionals com la lliura o l’unça. I no eren universals. Com que cada terra fa sa guerra, l’unça catalana no era igual a la onza castellana (la primera era equivalent a 33,33 grams i la segona, a 28,75 grams). Ara fem servir el sistema mètric decimal, unificat a gairebé tot Europa i a gran part del món, que s’aplica per primera vegada a Barcelona el 1871. Avui farem memòria d’algunes d’aquestes mesures, majoritàriament en desús. I com que algunes no tenen el mateix valor segons la localitat o el tipus de mercaderies, ens referirem a les més usades a Catalunya.
Antigament, com avui, hi havia unitats de pes, de capacitat, de longitud i de superfície. En aquest article veurem les dues primeres i la setmana que ve, les altres dues. Quan s’anava a comprar l’unça i la lliura eren molt emprades. Són mesures de pes, i l’unça era una dotzena part de la lliura; per tant, la segona era equivalent a 400 grams. De pes també hi havia el quarteró (2,6 kg), l’arrova (10,4 kg), el quintar (41,6 kg) i la carga (124,8 kg). En la carn i el peix, teníem la terça (400 g) i la lliura carnissera (1,2 kg).
De capacitat, en canvi, hi havia el petricó (23,5 cl), el porró (94 cl), el càntir (10,27 l), el barral (15 l, aproximadament), la carga (molt variable segons la comarca), i el bot o la bota (60,16 l). Fixeu-vos, doncs, de quina manera plou… a bots i barrals, que són grans quantitats de líquid.
