Si el nom de Beth Harmon no et diu res, és que no ets seguidor de la sèrie televisiva Gambito de dama. El personatge central d’aquesta sèrie és una òrfena que despunta en el joc dels escacs a una primerenca edat, i que s’enfronta al llarg de la seva vida i carrera professional com a jugadora d’escacs tant a una forta addicció a l’alcohol i les drogues com al fet de ser una dona independent als Estats Units de mitjans dels anys 50 i la dècada dels 60.
L’èxit d’aquesta producció realitzada per Netflix ha comportat un fenomen gens estrany, però sí curiós: l’increment en el nombre de jugadors d’escacs, tant offline (en parts dels Estats Units, els taulers i conjunts del joc s’han esgotat a les botigues) com online.
Però si ens fixem en l’increment de jugadors en línia que utilitzen serveis per jugar contra altres rivals humans o contra bots, ens trobem amb un fenomen dins del fenomen: la gent que no vol aprendre a jugar, només vol guanyar.
Segons ens expliquen en la publicació Business Insider, en el portal Chess.com, dedicat al noble joc, han detectat un increment en el nombre de jugadors que empren l’ajuda de programes informàtics de joc per realitzar les seves jugades, la qual cosa està explícitament prohibit per les normes de joc net del lloc web.
Aquest passat mes de novembre (la sèrie va començar la seva emissió a l’octubre d’aquest mateix any), Chess.com va expulsar més jugadors per aquesta pràctica il·lícita que mai abans en la seva història.
Per poder enxampar els jugadors que fan trampes, el portal disposa d’un algoritme que, mitjançant intel·ligència artificial, és capaç d’identificar els moviments que tenen grans probabilitats d’haver estat recomanats per un dels bots de joc més populars.
A més, Chess.com també proporciona contendents automatitzats i, fins i tot, disposa d’un bot amb l’estil de joc que practica el personatge de Beth Harmon, de manera que sempre podem dir que hem jugat contra la realment inexistent mestra jugadora d’escacs que protagonitza la sèrie de moda.
