Després de passar per grans festivals de cinema com el de Sant Sebastià o el de Sitges i, també, de demorar-se la seva estrena en diferents ocasions, finalment arriba als cinemes La abuela de Paco Plaza –el creador de la saga Rec al costat de Jaume Balagueró– amb un guió d’un dels cineastes espanyols més originals, Carlos Vermut. La trama ens presenta Susana (Almudena Amor), una model que s’està obrint camí professional a París i que ha de retornar sobtadament a Madrid.
El motiu no és altre que el vessament cerebral que ha patit la seva àvia, Pilar (Vera Valdez), una dona gran que vivia sola, i de qui ara s’haurà de fer càrrec mentre no trobi ningú per cuidar-la. Com a Rec, ens descobrim enfront d’un nou espai domèstic convertit en àmbit del terror, paisatge de la por, aquí el pis madrileny vetust de Pilar. La pel·lícula del binomi conformat per Paco Plaza i Carlos Vermut plantegen una història de possessions terrorífiques en l’àmbit familiar, amb un evident gust retorçat, sovint d’aires polanskians.
Però més enllà de la bona factura d’aquest malson terrorífic, malauradament La abuela es mou entre els llocs comuns del gènere –els cops d’efecte habituals i la típica banda sonora que subratlla tots els moments– demostrant seriosos problemes per transcendir els seus clixés. Molt més interessant sembla el sentit al·legòric evident del relat a abordar qüestions com l’inexorable pas del temps, la devastadora senectut, així com la urgència per recuperar la joventut perduda, reviure el desig i el plaer.
