• Compartir

Medicina neurolingüística (1)

Eulàlia Robert
31 de maig de 2019

El mes passat vaig tenir l’oportunitat i el plaer de conèixer personalment els doctors Julio Gloazzo i Juan Pablo Aguirre.
Fa gairebé deu anys, els doctors Julio Gloazzo (reumatòleg), Willam Estrada (neurocirurgià i reumatòleg) i Juan Pablo Aguirre (uròleg, especialista en andrologia) van fundar el servei de Medicina Neurolingüística (MNL) a l’Hospital Perón de Avellaneda – Buenos Aires.

S’havien format en programació neurolingüística (PNL) i es van preguntar si podien fer alguna cosa més pels seus pacients. Una cosa potser diferent del que s’havia fet fins al moment, amb la intenció que els seus pacients poguessin sentir-se i recuperar-se millor. Van començar a analitzar les diferents eines i formes de treballar que els havia ensenyat la PNL i van veure que hi havia possibilitats d’ajudar i donar suport als seus pacients en els seus processos de recuperació. Així és com va néixer aquest servei de medicina neurolingüística.

Al llarg dels anys, a aquest equip inicial, s’han anat sumant metges de diferents especialitats.

Aquest servei, en l’actualitat, treballa amb pacients de totes les especialitats i diagnòstics clínics i col·laboren amb els diferents departaments de l’Hospital. El seu objectiu és el de millorar el resultat dels tractaments mèdics i l’estat anímic de les persones que atenen. Combinant diferents formes de diagnòstic i teràpia juntament amb la MNL s’aconsegueix que els pacients millorin més ràpidament.

La MNL té la seva base en la PNL (programació neurolingüística). Segons el Dr. Gloazzo a la millora dels pacients s’arriba per diferents camins. El més important és conèixer possibles causes que van originar la malaltia i a partir aquí “aconseguir que el malalt desenvolupi actituds per aconseguir, ell mateix, vèncer la malaltia”.

Quan una persona entra a la consulta de MNL es troba amb un metge que treballa amb la comunicació metge-pacient, ja que l’empatia i la bona comunicació són les bases perquè el pacient pugui estimular totes les eines que té al seu interior i curar-se, “a més dels antibiòtics”.

Un cop coneguda la causa, que el malalt es pregunti “Què em pot haver portat fins aquí? Quins factors poden haver influït?” És imprescindible que el malalt es comprometi amb si mateix i s’impliqui en la seva curació. El metges del Servei de Medicina Neurolingüística fan les sessions de seguiment per acompanyar els pacients en els seus processos de recuperació.
Per tot això també cal que la persona descobreixi els recursos que té al seu interior, les seves pròpies fortaleses, que sàpiga utilitzar-les i així complementar el tractament mèdic convencional.

El Dr. Gloazzo afirma que ja han passat més de cinc mil malalts pel servei i es troben millor en un 95% dels casos.
En 2016 el Dr. Gloazzo i el Dr. Aguirre van presentar el llibre Cuando las palabras tambén curan, on expliquen que “el canvi és un camí per a la curació. No es pot millorar cap situació de la vida si no es canvia el que el porta fins a aquesta situació”.

  • Compartir