Nascuda a Vic, des de petita viu la passió per la música, com es reflectirà en alguna de les seves novel·les. Es va llicenciar en Filologia Clàssica i va exercir l’ensenyament a Figueres, on es traslladà el 1961. Coneixedora i apassionada del món clàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català.
Va conrear diversos gèneres com la poesia, la narrativa, la crítica literària i l’assaig literari. La seva primera obra destacable va ser Les closes, novel·la guanyadora del premi Josep Pla de 1978. A partir d’aquí basteix una robusta trajectòria literària, com ara la novel·la Sandàlies d’escuma, que li va suposar guanyar el premi Lletra d’Or el 1985 i el Premio Nacional de la Crítica. Més endavant es publica Columnes d’hores, recull de tota la seva poesia fins al 1990; el segueixen Artemísia (1990) i sobretot El violí d’Auschwitz (1994). En aquesta darrera novel·la, que va tenir molt d’èxit i va ser molt traduïda, ens endinsa en el tètric i abominable món dels camps de concentració, sense perdre gens de sensibilitat i de tendresa. Se’n va voler fer una pel·lícula amb guió de Jorge Semprún, però que no es va acabar de realitzar. I no podem oblidar Quadern d’Aram, una novel·la compromesa que ens explica la tragèdia del poble armeni al començament del s. XX. En els últims anys també va fer literatura per a infants i joves.
Tota una vida dedicada a la literatura i a l’ensenyament de les llengües clàssiques. Justament la mort de Maria Àngels Anglada es va produir el dia de Sant Jordi. A Vic, hi ha un parc que porta el seu nom.
