• Compartir

Malvines, el millor de la fauna antàrtica

Arnau Sañé
9 d'agost de 2020

Molta gent somia en un viatge a l’Antàrtida, però si el que hi busqueu és la fauna única que s’hi troba hi ha llocs molt millors per observar-la. L’Antàrtida és tan gran com un continent, i els animals estan escampats per tot el territori. A més, no hi ha cap tipus d’allotjament, així que si hi vols treure el cap o bé ets un investigador i dorms a les ja nombroses bases científiques que hi ha o bé hi vas dalt d’un creuer. Una de les diferències principals amb la resta de viatges en creuer és que aquí el clima no és agradable, ni el mar una bassa d’oli; per tant, la part del vaixell no és tan de bon portar. De fet, tot el viatge gira al voltant de les parades, que solen ser en punts molt interessants de cara a la fauna. El petit inconvenient, com a tots els creuers, és que el temps fora del vaixell és limitat, i que no ets l’únic que hi viatja. Això vol dir que a cada parada hi ha un parell de centenars de persones amb el mateix anorac vermell llampant que tu, observant el mateix pingüí, fet que pot provocar certa pèrdua del romanticisme esperat en un viatge al continent blanc.

No val a desesperar-se. Uns quilòmetres més amunt, davant per davant de la costa argentina, hi trobem les illes Malvines, oficialment conegudes com a Falkland Islands, ja que els anglesos les van colonitzar pels voltants del 1764. Es considera que anteriorment estaven deshabitades. Pràcticament des de la colonització hi ha hagut disputes per obtenir el control sobre l’arxipèlag, principalment amb l’Argentina. L’any 1983, després de la invasió argentina que va desencadenar la Guerra de les Malvines, es va fer un referèndum, en el qual es preguntava als habitants de les illes si volien seguir formant part del Regne Unit. Només tres persones hi van votar en contra, i per tant a dia d’avui continuen formant part del territori d’Isabel II. Deixant de banda les batusses polítiques, si realment esteu interessats en la fauna antàrtica i la idea del creuer no us acaba de convèncer, no us ho penseu dues vegades, les Malvines són el vostre lloc.

La població total de les gairebé 800 illes de l’arxipèlag no arriba a les 3.000 persones. Per tant, es tracta d’un territori força inhòspit. La capital (de fet l’única població) és Port Stanley, amb quatre botigues, algun restaurant i para de comptar. Aquí és on trobem l’únic aeroport que comunica les Falkland amb el continent, o sigui que és de pas obligat. Això no vol dir que us hagueu de quedar aquí. Informeu-vos bé i visiteu almenys un parell o tres d’illes més. No a totes les illes hi habiten les mateixes espècies de fauna, ni el bitllet d’avioneta costa el mateix, així que per començar aquests dos factors us poden ajudar a decidir. Les Malvines és un viatge car, però ja que es fa val més fer-lo bé i no quedar malament per quatre rals…

Els animals, per sort, no saben si el seu territori és anglès o argentí, ni els importa. El fet és que la major part de les illes estan pràcticament desertes. La distància més curta al continent (gairebé 500 quilòmetres al punt més proper) i la poca densitat humana les converteix en un paradís, l’autèntica Meca dels naturalistes interessats en la fauna austral.

Els ocells hi són molt abundants, a qualsevol lloc és fàcil veure oques, ànecs, paràsits, corbs marins, albatros, garses de mar, coloms antàrtics, rapinyaires… Però l’atractiu principal són les grans colònies de pingüins, lleons marins i elefants marins. Els animals no veuen els humans com un perill i per tant no tenen cap por de la gent i sempre els tens a prop. I, a més, no hi ha ningú, literalment. Algunes de les illes visitables tenen només dos habitants. Si vosaltres sou dos, sereu quatre persones en una illa de 20 quilòmetres plena de fauna a vessar… no cal dir res més, que deia aquell…

Només aquí s’hi apleguen cinc espècies de pingüins. El pingüí reial, el pingüí de corona blanca, el salta-roques i el de Magallanes són els més freqüents, però, buscant bé, també trobareu alguna parella de pingüí cresta-daurat (o pingüí macarró). Els pingüins reials són els més impressionants, fan gairebé un metre d’alçada i només n’hi ha en dues illes de les Malvines. On n’hi ha, però, hi són abundants i fàcils de veure, ja que com tots els altres no tenen por de la gent i aquests, potser per la seva mida, els que menys. Et pots trobar que estiguis assegut, embadalit observant-los, i un et vingui a inspeccionar i acabi estirant-te el cordó de les sabates tranquil·lament.

Els pingüins salta-roques són els que tenen més admiradors, perquè aquest és el millor lloc per veure’ls amb diferència a tot el món. Estem parlant dels típics pingüins més aviat petits, amb un plomall groc a cada banda del cap. A les famoses Geòrgia del Sud, per exemple, no n’hi ha i a l’Antàrtida, tampoc. Són menuts i van en grups molt nombrosos. Quan tornen de pescar arriben junts, a vegades en grups de més de cent individus, es dirigeixen a la platja i després a la colònia tot saltant, ja que, com diu el seu nom, són petits escaladors. De fet, instal·len les seves colònies en zones de roques, a vegades prou inclinades, on cap altre pingüí no hi podria accedir. Una bona manera d’eliminar la competència.

Els pingüins no són els únics amb qui compartireu illa. Si aneu a la zona indicada, us atipareu de veure lleons marins i, especialment, elefants marins. Semblen de la mateixa família, però no ho són, ja que els lleons marins caminen gràcies a l’articulació de les aletes del darrere. Els elefants marins, en canvi, no les poden doblegar i s’arrosseguen per terra tot fent botar els prop de 4.000 quilos que poden arribar a pesar els mascles més robustos. Perquè us en feu una idea, seria el pes equivalent a gairebé tres cotxes tipus turisme. Les baralles entre mascles a l’època de zel són un espectacle brutal, que faria encongir el més valent. Tots ells ensangonats, el sexe els fa córrer i els brams i els cops no són fàcils d’oblidar. Quan les cries ja són una mica crescudes (més d’un metre), les femelles les abandonen a la platja i elles soles aprenen a espavilar-se. És llavors quan les orques aprofiten per omplir la panxa a base d’un àpat fàcil i a l’abast. Això vol dir que, si hi aneu quan és el temps, és fàcil veure alguna família d’aquests majestuosos cetacis nedant arran de costa a la recerca de menjar.

  • Compartir