Una vegada més, Zendaya, premi Choice Awards, salva una pel·lícula de Sam Levinson, no confonguem amb Barry, i que amb la seva maduresa analitza la complexitat de les relacions personals. Un punt teatral, quasi tot passa en una casa, però com si fos un debat. Levinson s’encarrega de repartir i equilibrar les intervencions, els peus i els diàlegs.
Fidel seguidor de Cassavettes, té la substància suficient com per introduir-se en l’ànima dels analitzats. Una parella, com un concert a duo, interpreten dues persones (Zendaya i John David Washington) en els papers d’un director de cine i la seva promesa. Es posen a prova quan tornen a casa després de l’estrena d’una pel·lícula, i esperen la reacció de la crítica.
Levinson manté un equilibri de moure-ho tot, però sense moure’s, com el golf. Virtuós i atractiu tot acaba donant un resultat al duel amorós, un cop passats els comptes pendents i els retrets habituals, en un film devastador en temps de pandèmia. Una sensibilitat exquisida per la fragilitat dels sentiments quan no es treballa, un tractat sobre tot el que tapa la incomunicació. Cine dins del cine, però molt, molt endins del cine.
