Nomes els faltava als traductors saga literària entre els best-sellers i les traduccions fent de “tapadores” (negres amb perdó). I hi ha tapadores de les tapadores. Aquesta pel·lícula reuneix diferents traductors, des de xinesos a hindús, per a una ultrasecreta traducció a la qual al final se li desfermen totes les pàgines. Haurien pogut ser 12 o 20, i configurar un mètode Grönholm on volen repetir allò que el samurai mai és més fort que el diccionari.
El que podria haver estat un interessant film de lingüística francesa, dirigit per Régis Roinsard, en la seva fase mes actual d’anàlisi, esdevé un batibull angoixant, una oportunitat perduda com les de sons de les paraules. Un bon càsting físic, interpretatiu no se sap per què, ja que la majoria no tenen quasi paper a part de posar la cara per Corea, per exemple. Entrebancats al final en una trama que complica, sense emoció, l’acció. Més que buscar en tot moment els fets investigats, el guió, pensant-se que és la Christie, ens fa sospitar de tothom. El que pretenia ser el best-seller del cinema de terror acaba com un banal film de sèrie B. Somnolent més que literari i que permet escapolir-se uns minuts de la realitat, maleït thriller literari. Tota aquesta disbauxa de lletres, paràgraf i punts a part cinematogràfics, el tradueixen per l’espectador quan els donen veus Lambert Wilson, Olga Kurylenko, Ricardo Scamarcio, Sidse Babett Knudsen, Eduardo Noriega, Lawther Alex, Anna Maria Sturm, Frederic Chau, Maria Leite (els nou de nacionalitats diferents) més la curiositat del retorn de Patrick Bauchau. Participa en la traducció universal del tercer volum d’una trilogia que trenca motllos i multituds, en màxim secret i per això els confinen en un búnquer de luxe, on han d’estar fins que acabin. Però, ai les xarxes! Apareixen 10 pàgines en forma de tast a internet per una filtració. L’editor sap que ha estat un d’ells i està disposat a tot per descobrir-lo.
