L’alma mater de Los Sencillos, Miqui Puig, va disoldre el seu grup ara fa vint anys. Va ser el punt i final a 12 anys d’actuacions sobre els escenaris i sis discos editats d’una de les bandes imprescindibles en la història del pop a l’Estat espanyol. Miqui Puig, fill de Can Forns, a l’Ametlla del Vallès, i des de fa temps veí de la Garriga, va fer un breu comunicat a la web del grup l’agost de 2002: “Se’m dona millor escriure cartes d’amor que notes de comiat. Se’m dona millor cantar una cançó de cors trencats que dir adéu. Odio les estacions de tren perquè sempre impliquen comiats; prefereixo deixar un ‘fins aviat’ a l’aire; sóc així…”
És curiosa la relació de Miqui Puig amb els anys que acaben en dos. El 1992, uns quatre anys després que Los Sencillos van començar a tocar i a sonar, prèviament s’havien anomenat The Crits i abans encara se’ls coneixia com els Aullidos, va esclatar el seu hit mundial de Bonito es
El 2002 Los Sencillos s’aturen per sempre més i aquest 2022 el músic ha retornat amb l’àlbum Miqui Puig Canta Volum. 7
La desaparició de Los Sencillos va costar de pair. Carles Riobó, periodista cultural de Granollers, es lamentava a les pàgines EL 9 NOU: “Només quatre ratlles per resumir 16 anys d’intensos records? No tindrem ni un concert de comiat? És la creu d’aquest fotut país: no apreciem el que tenim fins que ho perdem. I com és preceptiu, ningú no els agrairà els serveis prestats. Un grapat d’excel·lents cançons fruit d’una rara qualitat en aquest temps: fidelitat a un mateix i a un ideari.”
En una entrevista recent del periodista Oriol Serra publicada a El 9 Magazín aquest agost, Miqui Puig admet que encara a hores d’ara el llegat de Los Sencillos continua ben viu: “Crec que Bultacos y Montesas és el disc que millor sona de Los Sencillos, tot i ser el que té les cançons més menors per moltes circumstàncies. Va ser el moment en què em vaig tirar a la piscina del ball, i des d’aleshores ha estat com una mena d’obsessió per mi. Estem parlant d’un disc fet el 1997, quan treballàvem amb uns ordinadors i uns samplers que avui semblarien absolutament arcaics. I sí, Miqui Puig Canta Vol. 7 sona molt a Bultacos y Montesas, perquè aquesta combinació de pop i música de ball és el so que jo havia estat buscant des d’aquell moment. De fet, hi ha quatre o cinc cançons del disc, les que tenen un accent més llatí, que podrien ser perfectament Los Sencillos de 2022.”
