Hi ha set de western. I això es mostra en els seus retorns tarantinzats, o sigui que anem a rebaixar les expectatives i la il·lusió. Millors attrezzos, acció a les fosques per fer-la més tenebrosa i el missatge constant que hem vingut a aquesta llunyana terra a morir. Violència lenta, pistoles de veritat que han de lligar de prop, el bany en el riu, el raspall de dents, els cavalls repartint foc en els seus crins, l’aranya i la serp verinoses, tot junt no aconsegueix abastar la poesia de congèneres clàssics. Però sí que aconsegueix que no llencem el film al vàter i no convencerien encara que trobessin or al riu.
Jacques Audiard recupera el gènere però amb un rentat de mística que sobrepassa l’spaghetti i inicia un camí no se sap si llarg o curt però que conduiria a l’eurowestern amb alguns intents més. Igual que reconeixíem la diferència entre pel·lícules normals i les rodades per televisió, aprendrem a conèixer aquests neowesterns rodats per noves hosts de directors.
Des de nens van haver de créixer en un entorn hostil fins a convertir-se en dos dels pistolers més brutals de l’Oest. Els germans Charlie i Eli Sisters tenen les seves mans tacades de sang, tant de criminals com d’innocents, i farien el que fos l’un per l’altre. Però mentre que el primer disfruta amb les seves violentes missions, el segon fantasieja amb una vida tranquil·la.
Un viatge d’Oregon a Califòrnia rere un cercador d’or posarà a prova el seu vincle i el que els queda d’humanitat. Jacques Audiard (De óxido y hueso), un dels directors més en forma del cine gal, afronta a Los hermanos Sisters la seva primera experiència en anglès. Aquest llargmetratge li permet endinsar-se en un territori inexplorat per ell, el western, per portar a la gran pantalla l’aclamada novel·la homònima de Patrick DeWitt, on el perill, l’humor i la redempció són companys de viatge de dos germans que descobriran els límits dels seus vincles sanguinis i el que significa criar-se en el salvatge oest.
A partir de les converses que es desenvoluparan entre la parella protagonista i les circumstàncies que els van succeir al llarg del camí, la cinta compon un relat íntim i sensible sobre la fraternitat, l’autodescobriment i la reinvenció que transcorre amb el ritme pausat característic del vessant més crepuscular i melangiós del gènere, però sense renunciar a la tensió habitual a les pel·lícules del realitzador.
John C. Reilly (El Gordo y el Flaco) i Joaquin Phoenix (No te preocupes, no llegará lejos a pie) lideren l’etern enfrontament entre violència i civilització, que és omnipresent. Els acompanyen Jake Gyllenhaak (Animales nocturnos) i Riz Ahmed, I com que tot canvia, aviat veurem el frenchwestern o westerns surrealistes com La balada de Busters Scruggs, que, mort en el primer duel, li surten ales i se’n va al cel. Continuarem buscant el film de l’Oest més genuí, que no pot haver desaparegut, i que tampoc es filma matant quatre indis.
