En un any marcat per l’eclosió de cinema reivindicatiu de la identitat negra, Los Estados Unidos contra Billie Holiday de Lee Daniels s’ocupa d’un nou episodi de vergonya i injustícia mitjançant la crònica històrica de la implacable persecució de la qual va ser víctima Billie Holiday de part del govern americà. Billie Holiday, cantant de vida convulsa, és assetjada per culpa d’un tema prohibit per les autoritats, Strange Fruit, cançó que evoca sense embuts els linxaments de negres en els estats del sud dels Estats Units.
Més enllà de reflectir la drogodependència de la cantant o la relació més aviat tòxica amb el seu marit, Louis McKay (Rob Morgan), ingredients que podrien decantar el film cap al típic retrat d’artista maleït com fan molts films biogràfics, Los Estados Unidos contra Billie Holiday troba un bon punt d’ancoratge en focalitzar la seva mirada també sobre les relacions conflictives entre l’artista i el poder.
Aquest film de l’afroamericà Lee Daniels, director de l’oscaritzada Precious (2009), és un elegant i cuidat film d’època que mostra bon gust en les seves transicions entre temps present i passat o entre el format d’imatges documentals en blanc i negre i el color, amb voluntat de no deixar-se encotillar en el gènere del biopic.
No és la primera vegada que la vida i sofriments de Billie Holiday és portada al cinema, ja que fa anys es va estrenar El ocaso de una estrella (1972, Sidney J. Furie) amb la cantant Diana Ross interpretant a la cantant de color americana. En aquesta nova aproximació a la figura de Billie Holiday (1915-1959), la seva protagonista, Andra Day, ens regala una interpretació d’alçada.
