• Compartir

“Los asesinos de la luna”de Martin Scorsese

3 de novembre de 2023

Monument històric i cinematogràfic

Després de passar pel Festival de Cinema de Canes, fora de concurs, arriba als cinemes la classe magistral cinematogràfica de l’incombustible mestre Martin Scorsese “Los asesinos de la luna”. La pel·lícula està basada en el best-seller homònim de David Grann, amb guió d’Eric Roth i el mateix Scorsese. Es tracta d’un film històric ambientat a l’Oklahoma dels anys vint, carregat d’una mirada corrosiva sobre la gènesi violenta i depredadora dels Estats Units i sustentada sobre el racisme i la xenofòbia.
I és que “Los asesinos de la luna” explica l’assassinat premeditat per pura voracitat capitalista de membres de la nació índia Osage que s’han vist enriquits sobtadament gràcies a la productiva extracció de petroli. Una temàtica propera a l’extraordinària “Pous d’ambició” (2007, Paul Thomas Anderson), adaptació d’un relat d’Upton Sinclair. El protagonista principal és Ernest (Leonardo DiCaprio), un soldat que torna després de la I G.M., i que és acollit a casa del seu tiet William Hale “King” (Robert De Niro), patriarca agrari i amic i benefactor de la nació Osage.
Però el pla ocult de King és aprofitar l’arribada del jove per seduir i casar-se amb una dona rica índia, Molly Burckhart (Lily Gladstone). Una estratègia astuta i criminal que busca l’enriquiment obtenint tot el seu patrimoni després de l’eliminació progressiva i selectiva de tots els membres de la família que puguin heretar la fortuna. Un film entre western i policial, amb dotzenes d’assassinats no resolts ni investigats, que esbossa en tota la seva cruesa l’erradicació de població autòctona índia. Un film que ens deixa una extraordinària interpretació de DiCaprio, un babau de manual utilitzat com un ninot, un titella, al servei del seu gansteril tiet, el qual torna a treballar amb Scorsese després de “El Lobo de Wall Street”(2012).
Per un altre costat, DiCaprio i Robert de Niro tornen a coincidir en pantalla després de films com “La habitación de Marvin” (1966, Jerry Zacks) o “Vida de este chico” (1993, Michael Caton-Jones). Completa el repartiment, entre altres, Jesse Plemons, com a investigador de l’FBI d’Edgar Hoover encarregat de resoldre els assassinats, un agent enviat pel govern després de la visita d’una representació de la nació ameríndia Osage a la Casa Blanca. El director, guionista i productor Martin Scorsese presenta una fita cinematogràfica en tota regla que confirma l’excepcional estat de forma del cineasta italoamericà. Un monument cinematogràfic farcit d’escenes i moments resolts pel que fa a la planificació i de realització de manera magistral.

  • Compartir