Ara que ve el temps de viatjar i recórrer altres indrets del món, potser és hora de fer un repàs dels topònims que ens queden més allunyats. Us heu preguntat mai com els hem d’escriure, en català? Què hem d’escriure, Londres o London, per exemple?
Cal tenir en compte que el criteri que se segueix és el de la tradició. El nom dels països, dels estats i de la toponímia en general (capitals, ciutats importants, alguns accidents geogràfics, etc.) si ja tenen una forma tradicional en català consolidada, com Londres, s’escriuen en català. Ara bé, si no tenen forma tradicional en català es respecta la forma original segons la designació oficial, és a dir, no es tradueix. Per això, hi ha topònims de fora de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana que tenen una forma tradicional en català i n’hi ha que no.
Per exemple, tenim el Japó, Mèxic, l’Havana, Nova York, Florència, Milà, Saragossa, Cadis, Osca, etc. (amb tradició d’escriure’ls en català), però en canvi tenim Whashington, Santo Domingo, Buenos Aires, Las Alpujarras, etc., que no es tradueixen.
Si ens hi fixem, veurem que alguns topònims porten article. L’article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els mateixos criteris que l’article dels topònims catalans (s’apostrofa i fa la contracció, si és el cas, i s’escriu en minúscules). Per això, igual com tenim l’Esquirol o les Masies de Voltregà, tenim també el Caire, la Manxa o l’Havana. En canvi, si el topònim no té una forma tradicional en català l’article originari que forma part del topònim es tracta com una part inalterable del topònim, de manera que s’escriu en majúscula i ni s’apostrofa ni es contrau. Per exemple: La Rioja, Los Angeles, La Paz, Le Havre, etc.
Si voleu més informació podeu consultar el web esadir.cat/Toponims on trobareu tant les formes dels topònims catalans, com dels no catalans. Igualment hi trobareu els gentilicis.
