Què s’amaga darrere d’aquest títol?
El títol ho diu, el títol és una mica el resum de què és això. Això és un projecte que va arrencar l’escola fa molts anys. Escola Lloriana, l’escola de Sant Vicent de Torelló. Va arrencar molts anys dins d’un projecte de direcció per millorar l’ortografia i l’expressió escrita. Vam comptar amb un assessorament molt important. Una de les coses que vam arribar a fer és una programació de l’expressió escrita, tant amb llengua castellana i catalana. Una de les coses que vam fer és escriure teatre amb alumnes de sisè Després d’anar-ho pensant vaig decidir fer-ho en format d’escriptura col·lectiva. El primer grup eren 22 alumnes i els vam dividir entre dos així que teníem dues obres de teatre breus i que tenen una durada entre 10 i 15 minuts. Però sí que l’estructura de les obres és una estructura amb inici, nus i desenllaç. Breu, però té aquesta estructura. Bé. I llavors la idea va ser aquesta, escriure, jo no havia escrit mai teatre, de fet, tampoc era gran consumidor de teatre però sí molt de cinema. Era aficionat a escriure. Rumiant em vaig llançar la piscina. Quan vam tenir l’obra escrita que l’escrivíem durant tres mesos una hora setmanal els vaig proposar de representar-ho. Els hi vaig suggerir i vam decidir representar-ho per Sant Jordi, per tant, vam fer que allò tingués un cert sentit.
I això que va ser una experiència puntual s’ha convertit en una tradició.
Nosaltres ho hem fet durant setze anys.
Ara és un professor jubilat. Per això ha tingut el temps i l’espai per dir ara ho aplego tot, ho enllaço tot, ho lligo i ho publico no?
Això és una proposta de l’ADET, l’Associació d’Estudis Torrellonencs. En el seu moment el que era el president li va agradar el projecte i em va fer la proposta de poder-lo publicar. Jo en aquell moment que treballava no ho vaig veure clar, però estava a la fi dels darrers anys de la meva vida laboral i aleshores va ser quan li vaig dir que quan em jubilés en parléssim i finalment és el que hem anat treballant. El llibre que ell va suggerir és la que hem anat madurant i és la que ara presentarem.
Què inclou el llibre?
El llibre té una primera part, que són quatre pròlegs, una mica és la contextualització. La metodologia en si, l’extensió dels treballs… i un pròleg inicial del mateix Pascual Bernat. Amb tot això, el que fem és col·locar, situar el llibre en el context d’escola, del que ha set el treball, la metodologia utilitzada per treballar, i l’extensió que realment li hem donat ara, perquè ara es fa teatre al cicle inicial, al cicle mitjà. Representem, no escrivim, però sí que el representem, no.
És important que el teatre per aquests infants serveix per perdre por escènica, per igualar-se entre ells…
Per crear grup. Una de les coses interessants d’aquesta experiència didàctica, també és que és una experiència pedagògica. Perquè, més enllà de l’aprenentatge de llengües, la representació teatral implica fer grup, implica camaraderia, tenir un projecte que s’ha de solucionar amb l’esforç i amb la suma de tots, no amb la competitivitat. I això es veia perfectament quan muntàvem les obres, en l’àmbit de deixar-se vestuari, en l’àmbit de maquillar-se, eren autònoms. Sempre aquest sentiment de grup, jo penso que es va consolidar, es va refermar en aquesta activitat. Penso que va ser una descoberta que també em va ajudar a dir això té un recurs rebut.
I no serveix només per escriure millor.
Sí, és una eina pedagògica. I bé, el fet de riure, compartir, aquest esforç, a banda de l’individual, ajudar a perdre aquesta por escènica, afrontar-te davant d’un públic, parlar davant d’un públic… Ara ja com que comencen a fer el teatre des de primer, quan arriben a 6è, estan molt envelats. Però sí que és veritat que els primers anys això era un repte també per alguns.
L’obra que presentareu es diu ‘El tanatori’. Els nens trien fer una obra en un tanatori?
Sí, totes les obres que hem escrit al llarg d’aquests anys parteixen d’ells. L’únic requisit era que la història passes en un únic espai i temps i una creació de tants personatges com alumnes constituïen el grup. Llavors, crear dos primers personatges, en què arrencar l’obra i anàvem afegint els altres personatges a mesura que anàvem avançant, que de vegades en comptes de dos podies arrencar amb quatre, depèn de la situació. Però una cosa sempre vam respectar, i va ser bàsica, que les idees eren sortides entre ells. Una pluja d’idees, cadascú presentava, o per parelles podien presentar una idea, es votava, però es votava sempre amb argumentació. Que no hi hagués allò dels amiguets, si tu votes de treballar aquesta obra, per què? Raonar argumentar que no fos allò de l’amiguet.
Tornant al llibre, quantes obres hi haurà?
El llibre em sembla que conté 32 obres perquè van ser disset anys. Quan el grup classe superava els 15 alumnes, el que fèiem era dividir-lo, i per tant escrivíem dues obres. Molts anys n’hi ha dues.
El dia de la presentació es representarà ‘El tanatori’ Què va passar amb aquesta obra fa tres o quatre anys?
A l’hora de presentar el llibre vam pensar que estaria molt bé poder tancar l’acte o complementar l’acte amb una representació teatral feta per als alumnes. En aquest cas, vam proposar amb els exalumnes d’aquell any.
És a dir, els alumnes que aquell any havia hagut de representar l’obra i no ho van poder fer per temes de Covid, són els que el representaran en aquesta ocasió?
Sí, aquí se’ls hi va oferir, es van apuntar els que van considerar, i per complementar, perquè no van ser prou vam obrir-ho a altres exalumnes a més a més la direcció va a càrrec d’Abel Reyes.
Ell va participar en una obra com a alumne?
El primer grup que vaig escriure aquestes obres de teatre hi havia l’Abel Reyes. Era el curs 2005-2006. Ell ja ho deia, ell d’aquella època ja deia que li agradaria dedicar-se realment al teatre. I bé, i ho va fer. I ha fet carrera. També tenia en compte que ell porta moltes coses. Li vaig passar al text que tampoc és la feinada, perquè són obres que duren entre 10 i 15 minuts, però ell ho va tenir clar d’entrada, va tenir molt clar les sessions, com enfocar-ho, i bé, no, no, entusiasme, amb ganes, no?, i amb entusiasme perquè deia, ostres, és que realment la primera de les primeres coses que vaig fer va ser allà.
Ja heu començat a assajar?
Hem començat a assajar. El que passa és que els alumnes ara, per exemple, un bon gruix d’ells, aquesta setmana. Concretament, són a fer el Camí de Santiago, amb l’institut on estan, per tant, no ho podem assajar.
El projecte segueix i continua, no?
Val a dir que en aquests disset anys que recull el llibre, hi ha algun any en què jo no vaig ser el mestre que dirigia els grups perquè era cap d’estudi. Vaig anar a l’escola quan vaig ser dos anys. El darrer any, que ja estava jubilat, també vaig recollir aquí. En la meva escola hi va haver dos cursos. En Joan Panicot, l’Olga Muñoz, la Isabel Magem i el Joan Camps van ser els encarregats de fer això. L’objectiu sempre ha estat apostar pel teatre, com a eina pedagògica, i l’escriptura de teatre com també una eina per treballar la llengua.
