Viure
Després de passar pel darrer Festival de Cinema de Venècia, fora de competició, i també a la secció Perles del 70è Festival de Cinema de Sant Sebastià, “Living” del director sud-africà Oliver Hermanus arriba als nostres cinemes. Un film impregnat de cinefíliaenl tractar-se d’un remake d’un clàssic dels cinquanta, “Vivir/Ikiru” del japonès Akira Kurosawa. La present adaptació compta amb un guió de l’escriptor japonès Kazuo Ishiguro, resident a Anglaterra des dels anys seixanta. Aquest Premi Nobel de Literatura 2017 és l’autor de la novel·la “El que resta del dia”, portada al cinema per James Ivory el 1993, o “No em deixis mai”, portada al cinema el 2010 per Mark Romanek i amb guió d’Alex Garland.
Una adaptació feta amb personalitat pròpia i que ens deixa un film preciós, delicat i commovedor. Oliver Hermanus trasllada l’acció del Japó al Regne Unit, concretament a Londres, en un temps històric similar, la postguerra que va seguir a la II G. M. A diferència del blanc i negre original, l’adaptació d’Hermanus està filmada en color, però utilitza una paleta cromàtica que sembla inspirar-se en el Technicolor dels cinquanta, amb una temperatura que recorda, per moments, els tons sublimats del cinema anglès de William Powell i Emmerich Pressburger.
El film que aporta un toc molt british amb una classe funcionarial estirada, un univers ple de convencions, un món encapsulat en si mateix. Però també es transcendeix la cosa local per dur a terme un retrat general d’una administració molt burocratitzada, una maquinària inoperant. I és que el protagonista és un funcionari de vida grisa, de molta discreció i més invisibilitat, encara. El títol original, “Vivint”, resulta molt emblemàtic, plenament carregat de sentit: Viure vol dir trobar un sentit a la vida, viure vol dir prendre partit, viure vol dir reaprendre la vida en temps de descompte.
Un film també sobre el compromís i la dignitat a través de la imatge d’aquest home malalt que s’entrega finalment a la seva feina per fer possible unes obres que permetin un parc infantil en un solar abandonat, emprendre accions que transcendeixen. “Living” ens deixa el paper d’un superb i corprenedor Bill Nighy – amb pel·lícules com “Love actually” (2003, Richard Curtis) -, actor britànic encasellat en papers secundaris o de repartiment, que aquí esdevé el perfecte reflex de l’actor japonès del film original, Takashi Shimura.
