En matèria de guitar heroes, jo sempre ho he tingut molt clar: ni Joe Satriani, ni Nuno Bettencourt ni el mateix Steve Vai. Per mi el millor sempre ha estat Eddie Van Halen. No és el més ben dotat tècnicament ni el que té més imaginació (en les dues coses, Vai mai no ha tingut rival) però té una cosa que els altres no tenen i que trobo fonamental: s’ho passa teta tocant rock’n’roll amb la guitarra. Estic segur que els altres també, però quan Van Halen toca desprèn un esperit despreocupat que és a anys llum dels altres tres, que es creuen semidéus. De l’abundant material videogràfic on es pot gaudir de l’actitud vital i musical de Van Halen, hi ha un concert que destaca per sobre de la resta: Live: Right Here, Right Now, editat en forma de disc doble el 1993 i amb la corresponent versió en DVD. Simplement, un dels millors concerts de rock’n’roll que he vist mai i que podeu trobar fàcilment a Youtube, tot sencer.
L’actuació la componen fragments de dues nits de maig de 1992 al Selland Arena de Fresno, Califòrnia, i tot el que passa al damunt de l’escenari es pot resumir en un concepte: desacomplexament. La idea que Eddie Van Halen i la seva banda tenen del rock’n’roll és que, fonamentalment, ha de ser un espectacle per passar-s’ho bé i vibrar, i per aconseguir-ho s’hi val tot: jocs de llums espectaculars, posats de rockstar, solos vertiginosos, somriures a càmera, i un so grandiloqüent com pocs. I tot això, sense ni un gram de la pedanteria que sol envoltar les grans estrelles. És pura diversió, alegria i xou. Aquest esperit ho impregna tot, fins i tot els solos de guitarra, que són qualsevol cosa menys puristes; a Van Halen li importa l’efecte final: si pel camí toca notes falses que no entrarien a la tonalitat, és igual. Els solos d’aquest tio són molt efectistes però sempre estan al servei de la cançó, el lluïment queda en segon terme.
Tot això es desplega al llarg de quasi dues hores farcides de moments vibrants: Panama, Ain’t Talking ‘Bout Love, When It’s Love, Dreams, Best of Both Worlds, Why Can’t This Be Love, Poundcake…, amb Jump i You Really Got Me com a moments per tocar el cel. En síntesi, el millor repertori de la història de Van Halen. És una impressió personal, naturalment, però és que després d’aquesta gira la banda va començar a anar de baixa: tres discos més que han aportat ben poc i un grup que existeix fonamentalment sobre l’escenari i vivint del repertori dels anys daurats.
Per tot plegat, Van Halen Live: Right Here, Right Now és un retrat espectacular d’una de les bandes definitòries del hard rock americà en el seu moment àlgid. Però és més que això: és la demostració d’una actitud, una manera simple i lúdica de viure les coses que massa sovint se’ns obliden entre tanta afectació, tanta profunditat, tant afany de transcendència, tant messianisme, tant missatge, tants superartistes, tant prendre’s seriosament a ells mateixos i tanta tonteria suprema. Obriu una cervesa, foteu el vídeo a tot volum i a gaudir!
