“Sembla molt raonable pensar que, de tant en tant, l’energia de tota una generació es llança endavant en una llarga i magnífica fogonada per raons que en realitat, en aquell moment no entén ningú.” Ho escrivia Hunter S. Thompson sobre la Califòrnia de finals dels 60, i és aplicable a molts fenòmens que van seguir. El 2003, John Dower va realitzar un documental per a la BBC que explica una de les últimes grans fogonades que han sacsejat la cultura popular occidental: el britpop.
Live Forever: The Rise and Fall of Britpop explora un moviment que va néixer el 1993, producte de diversos factors: d’entrada, una reacció contra el llarg domini nord-americà en la música, en aquells moments amb el grunge com a nova expressió de masses. Bandes com Suede i Blur van alçar-se per reivindicar les essències del pop britànic en una barreja d’al·legat artístic i nacionalista. L’abril d’aquell any la revista Select va publicar en portada una imatge, avui convertida en icona: el cantant de Suede, Brett Anderson, amb una bandera anglesa al fons i el titular “Ianquis, aneu-vos-en a casa”. L’impacte va ser considerable, l’escena ràpidament es va expandir i, un any després, va aixecar definitivament el vol amb la irrupció d’una piconadora anomenada Oasis: la potència d’unes cançons en què ressonaven Beatles, Stones i Sex Pistols, i l’arrogància irresistible dels germans Gallagher van retornar l’autoestima a una generació que es fregava els ulls perquè mai no havia tingut estrelles del rock pàtries com aquelles, que s’havia quedat òrfena d’ídols amb la mort recent de Kurt Cobain i que només havia conegut la foscor del Thatcherisme i ja flairava els nous aires de llibertat que encarnava el Nou Laborisme de Tony Blair. Tot això es va barrejar i va provocar la gran explosió.
El documental ho explica en la veu de Noel i Liam Gallagher, Damon Albarn, Jarvis Cocker i diversos periodistes i gent de la cultura. Entre uns i altres i una enorme quantitat d’imatges d’arxiu sucoses es va teixint amb detall el relat del moviment, des dels orígens fins a un declivi que comença amb el tercer disc d’Oasis, Be Here Now (1997), tant esperat com decebedor.
El document és fantàstic per entendre les claus d’una llarga i magnífica fogonada que va canviar la música anglesa per sempre i va deixar un llegat insuperable. El trobareu a YouTube, en anglès sense subtitular.
