L’illa de l’Aire és un illot deshabitat que hi ha al sud de Menorca, just al davant de Punta Prima, al poble de Sant Lluís. I La isla del aire es titula l’obra de teatre, dirigida per Mario Gas, que segurament es tracta de la darrera oportunitat de veure dalt d’un escenari Núria Espert, de 88 anys. Ara fa una mica més de 30 anys, l’Espert s’encarregava d’obrir el segon Festival Internacional de Trobadors i Joglars al Centre Cultural de Granollers, ara reconvertit en el Cinema Edison.
Núria Espert forma part del selecte club d’actrius que el públic reconeix amb l’article: la Xirgu, la Carulla, l’Espert, la Sardà, la Lizaran, la Vilarasau… Va arribar a Granollers en plenitud de facultats i amb l’encàrrec d’interpretar poesia, el motiu del Trobadors i Joglars, que havia de dur a la ciutat autors de renom com Joan Margarit, Antoni Puigverd o Narcís Comadira. El mateix crític teatral d’EL 9 NOU, Francesc F. Angelats, se’n feia creus de la dificultat: “És una jugada arriscada, sobretot si tenim en compte que poetes i poesia no són pas producte de consum majoritari.”
L’Espert va aconseguir que l’acompanyessin al seu recital granollerí un centenar llarg d’espectadors i, com tantíssimes altres nits, va triomfar sense necessitat de trampes ni cartró. Les poesies del recital Poetes catalans contemporanis les va seleccionar Joaquim Molas entre l’obra de Carner, Fox, Riba, Sagarra, Salvat Papasseit, Espriu, Brossa i Gimferrer. Segons el crític Angelats, “és cosa sabuda, tal com va remarcar Espert, que la poesia demana una intimitat i una concentració difícil d’obtenir des d’un escenari. La recitadora va aconseguir una comunicació intensa amb el públic, que permetia l’adequada comprensió del poema”.
La crítica no ha deixat del tot bé La isla del aire. Reuneix dalt de l’escenari tres generacions de dones [l’àvia (Núria Espert), dues filles (Vicky Peña i Teresa Vallicrosa) i dues netes (Candela Serrat i Claudia Benito)], però els conflictes que s’hi representen s’han trobat tous, apocats, més aviat insubstancials. A l’obra només brilla l’Espert, una llum que no s’apaga “guanyada función a funció, gira a gira, al llarg de la seva llarga i exitosa carrera”, com diu la crítica Luz Perales.
Abans no sigui massa tard, tenen l’oportunitat de veure l’Esper a La isla del aire al teatre Calderon de Valladolid (del 16 al 18 de febrer), a l’Olympia de València (del 21 al 25 de febrer), al Francisco Chirvella de Catarroja (el 23 de març) i a l’Auditori Cornellà (14 d’abril).
