Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres
Autora: Irene Solà
Editorial: Llibres Anagrama, 2023
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Pàgines: 165
La Joana pacta amb el diable, la seva ànima a canvi d’un marit sencer, amb terres i un sostre on aixoplugar-se. Aquí s’inicia el relat amb què l’autora, Irene Solà, ens porta a un mas de les Guilleries on, en un anar i venir en el temps, ens explica la vida de cinc generacions de dones. Una vida de camp plena de cruesa, de creences que expliquen les fatalitats, de misèria, solitud i aïllament. L’autora ens recorda d’on venim, sense amabilitat, sense compassió, sense edulcorants ni embelliments.
Amb una estructura brillant, combina capes i peces diferents que li permeten explicar un dels darrers dies de la vella Bernadeta, cuidada per la que suposem la neta, mentre a l’altra banda de la vida l’espera la Margarida, la tieta, per fer-li una acollida austera i evitar el festí infernal que l’àvia Joana i la resta de dones ja traspassades li estan preparant.
Un diàleg entre passat i present, entre realitat i creences, entre fets històrics i costums quotidians, que fan d’aquesta novel·la un petit tractat de la condició femenina a les profunditats de les nostres contrades, on ser diferent era ser bruixa, on la malastrugança era cosa del dimoni i on la intempèrie s’escolava per la xemeneia de cada casa. Una crònica on la natura no és bucòlica sinó feréstega, aïllant i protectora, l’indret on s’amaguen bandolers, desertors i fugitius, i on s’oculta un mas ple de dones soles i crèdules.
I tot plegat ho fa, tal com ja ens mostrà en l’anterior novel·la Jo canto i la muntanya balla, amb una prosa virtuosa, una riquesa lèxica magnífica, amb tota la voluntat de corprendre, de sacsejar la mirada avesada a la gràcia i al confort. 165 pàgines en les quals entreteixeix narracions, que fan petit l’horitzó i caven l’atenció cap avall, dins el mas i la seva rodalia, on el dimoni, savi, adopta totes les formes.
La recomano molt a qui tingui ganes que la lectura la travessi, la faci pensar, estigui disposada a avançar i retrocedir per entendre millor, a qui li agradin els sotracs, les profunditats, i no s’espanti si l’estructura no és lineal, sinó plena de nusos i fils entre tramats. La recomano a qui vulgui sortir de zones de confort literàries, a qui estigui disposat a olorar sofre, humitat i farigola. A qui l’apassionin les històries petites, el passat, i els contes crus i descarnats a la vora del foc.
