El 28 d’agost de 2009, una baralla als camerinos abans d’un concert a París va tancar amb un cop de porta la història d’Oasis. Els protagonistes, els de sempre: els germans Gallagher, que havien portat la seva cèlebre rivalitat a un nivell irrespirable. La notícia va ser una sonora bufetada per als fans —començant pels de París, que es van quedar sense concert—, però més que ningú altre en el planeta, per a una persona: Liam Gallagher. La història de com va afectar el cantant el trencament del seu grup i com s’ho va fer per tornar a aplegar multituds com a artista en solitari i sentir-se altre cop una rock’n’roll star l’explica Liam Gallagher: as it was, documental dirigit per Charlie Lightening i Gavin Fitzgerald, estrenat el 2019 i que podeu veure a Movistar+.
Vagi per davant que és un exercici indissimuladament autopropagandístic: Liam Gallagher és el bo de la pel·lícula i el seu germà, el dolent. Punt. Per tant, aquell qui busqui escatir la veritat dels fets, que se n’oblidi; com més aviat ho tinguem clar, més podrem gaudir de les virtuts del documental i obviar tots els moments d’autobombo que, francament, fan una mica de peneta i tot. Anem, per tant, per les coses bones: la principal és que ens endinsem en la vida privada del cantant de Manchester com mai abans. Gallagher s’obre com una magrana i explica com de malament ho va passar amb el trencament d’Oasis, com es va negar a acceptar que la banda que l’havia catapultat a l’estatus d’estrella del rock s’havia acabat i com de seguida va fugir endavant engegant un nou projecte, Beady Eye, que no va acabar de funcionar. I allà va tocar fons. Ell mateix, la seva dona, la seva mare, el seu (altre) germà, etc. van desgranant tot el procés per remuntar el vol fins a l’actualitat en què continua tenint un seient reservat a l’star system del rock internacional. Mentre la seva veu, icònica com poques a la història, continuï sonant tant poderosa, serà difícil que algú li’n foti fora encara que no la posi al servei de cançons memorables com les que li escrivia en Noel.
L’accés al món de Liam Gallagher que proporciona el documental va molt més enllà de les clàssiques escenes de camerino, backstage, hotel i estudis d’assaig i gravació que estem tips de veure. S’agraeix molt el to íntim i que agafa tot plegat quan apareix la relació amb els seus fills adolescents, converses a la sala d’estar de la seva mare, o el moment en què se’n va a córrer a primera hora del matí. Moments en què l’estrella del rock s’esvaeix i es mostra com una persona sensible i amb les mateixes vulnerabilitats que pot tenir qualsevol. Aquest contrast seria interessant en qualsevol cas, però si estem parlant de la quinta essència del rocker arrogant i fatxenda, el resultat és xocant i commovedor.
El documental està molt bé, sobretot per als fans. Ara, té trampeta: Liam Gallagher: as it was ens vol colar, a base d’èpica, càmeres lentes i imatges emocionants de concerts, que tant el cantant com la seva música estan, com a mínim, al mateix nivell d’estatus i trascendència que Oasis. I home, no fotem…
