La Lili vol escapar d’un passat obscur a França. Vol trencar amb tot. Vol embarcar-se per pescar als paisatges inhòspits i salvatges d’Alaska. De cos prim i menut no té gaire clar si algun vaixell pesquer de l’illa de Kodiak voldrà contractar-la per la temporada de pesca del bacallà negre. Però ho aconsegueix i s’embarca al Rebel.
Al costat d’autèntics llops de mar, la Lili s’esforça fins a l’extenuació per llençar i recollir els palangres, per esventrar els peixos dalt mateix del vaixell i posar-los a les cambres. Eternes jornades de treball amb poques hores per dormir. S’endureix, suporta tempestes, ferum de tripes de peix, dorm a terra, fa guàrdies i aguanta les temperatures gèlides d’Alaska com ningú.
L’home de mar (Edicions de 1984, 2016), de Catherine Poulain (Provença, 1960) és una novel·la d’aventures que no només es llegeix; es viu, es palpa, s’olora. La història està basada en l’experiència vital de l’autora, que ha experimentat en pròpia pell les intenses jornades de pesca als confins de la terra. Ella també es va embarcar a Alaska.
El punt sòrdid i, sobretot, salvatge el donen també les descripcions de la pesca. Cal pescar el màxim en un temps limitat. Peixos arrencats dels hams sense contemplacions i retornats al mar si no son les preses que calia agafar. Peixos abocats al pont del vaixell i escorxats de viu en viu. Tripes que queden enganxifades a tot arreu, fins i tot a la cara i als cabells… matar, matar i matar per tornar a dins del vaixell on estant tots encofurnats, amb la roba bruta i molla, amb ferum de peus, d’humitat: “Altre cop el fred, l’aigua dins les botes, les nits de pesca, el mar fosc i violent com una lava negra, la cara empastifada de sang, el ventre llis i pàl·lid dels peixos que tallàvem, el Rebel més negre que la nit, rugint, que s’enfonsava en un vellut glaçat, les tripes que entapissaven el pont”. Quan llegeixes ho sents, ho trobes, ho olores. Una novel·la en què l’acció passa a un segon terme per fer-ne protagonista l’experiència.
