EL CONTAGI
Autor: August Bover
Editorial: Saldonar
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2021
Nombre de pàg.: 61
El confinament ha estat el sol on ha germinat aquest encantador llibre d’A.B. Els versos s’han fet acompanyar per la tendresa, la bellesa i la senzillesa dels dibuixos d’Alba Gàmiz, que formen un tot compacte amb el poema.
La subtil feina que va teixint el llibre ens arriba amb versos isosil·làbics vinculats a la nostra mètrica més ancestral: els decasíl·labs amb cesura (4+6), flairant March o J. de Sant Jordi, però la proximitat a la poesia popular la veiem en el pentasíl·lab, el tetrasíl·lab, l’hexasíl·lab… Tot agermanat amb l’estrofisme del sonet, la tirada de versos, les quartetes d’art menor. Sense l’enfaixament de la rima, les paraules campen lliures pel vers.
Emociona que el llibre s’obri amb cites de diferents pandèmies, palesant el conegut no som res. Però sí que som, som vida… i malgrat la presència constant del confinament i la malaltia el llibre respira vida, existència humana fins al moll dels mots i del vers.
Un lèxic proper i acuradíssim ens amanyaga mentre llegim. I uns mots que ja no fem servir gaire posen un toc d’enyor al missatge (apotecari, catau, clacar de les oques, aplec…). Bon jugador del vers es distreu en les anàfores o les paradoxes: el vell paisatge nou, o en els adjectius: fràgils, febles, empobrit. Tot t’arriba des de l’ull savi del poeta, de l’esguard més personal, ple de sensibilitat, d’habilitat, perquè nosaltres no ho sabríem dir amb tanta humanitat, i l’ànima respira una espiritualitat diferent que només et dona la poesia.
La penetrant mirada d’A.B. ens parla des del terrat, del balcó, de la finestra, de la pantalla, i també arriba l’estranyesa del que vam viure. Però com diuen els Manel: sou joves i forts… I així forts, però esporuguits, vam mirar una primavera diferent, una Pasqua encapsulada, un drac de Sant Jordi sense llibres. Una primavera diferent que ens recordava que el temps passa, com ho fa en els versos del Contagi, i com el món seguia en els miols dels gats, o la presència als carrers, que ja no eren nostres, dels senglars, els rossinyols, els cabirols… Era com si diguessin que escolteu l’ànima del planeta, que no us necessita.
El llibre doncs és un cant a la vida, a l’alteritat, a la mort, a l’amor, a la sensibilitat social, i des del microcosmos dels balcons també és un cant al país. La sensibilitat poètica de l’autor s’enriqueix de noves sensibilitats que el contagi i el confinament li han fet descobrir, i, com a bon creador, ho ha transformat en art en els poemes.
