Cada un dels evangelistes està representat amb les quatre criatures a les quals la tradició els associa: sant Marc amb el lleó, sant Lluc amb el brau, sant Joan amb l’àliga i sant Mateu amb l’àngel. El pintor Josep Maria Sert els va situar al presbiteri, pintats sobre grans teles que mesuren fins a vuit metres d’alçada. Formaven part de la decoració de la catedral que el pintor havia realitzat per encàrrec del Bisbat (originàriament, del bisbe Torras i Bages) i que va culminar l’any 1927. I es van salvar per miracle de l’incendi provocat a la catedral de Vic durant la revolta del 1936. Al lloc on eren, el sostre no es va enfonsar i les quatre teles van poder ser rescatades, tot i haver patit algun dany. Aquest divendres els quatre evangelistes tornaran a la catedral, quan aviat es compliran 87 anys de l’incendi, situats en el deambulatori, és a dir, l’espai semicircular que hi ha darrere l’altar, fent companyia al retaule gòtic de l’escultor Pere Oller.
“I esperem que aquest sigui el seu lloc definitiu”, explica Josep Maria Riba, vicari general del Bisbat. Tot i això, com que no estan situats exactament en el mateix lloc, s’ha optat per instal·lar-los d’una forma “que eviti la sensació que ja eren en aquest espai”, diu Dani Font, delegat de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic. Seguint aquest criteri, cridarà l’atenció del visitant que les teles de Sert estan muntades sobre uns suports metàl·lics de tub, i separades de la paret. L’espai s’ha repintat i s’hi ha instal·lat un sistema d’il·luminació nou, tant per a les pintures de Sert com per al retaule gòtic, una de les joies de la catedral que des de l’any 1940 ocupava en solitari aquest espai. “D’aquesta manera, entenem que el retaule també hi guanya”, afirma Font. Tota l’operació ha tingut un cost de 287.000 euros, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat a través del Programa Operatiu Feder.
S’acaba així el llarg periple dels evangelistes de Sert, unes “pintures viatgeres”, com les van definir els responsables del Bisbat. Després de la Guerra Civil, quan Sert va prendre la decisió de no aprofitar res de la seva primera obra i replantejar de cap i de nou la decoració de la catedral, van ser venudes a l’Ajuntament de Barcelona i van ingressar al que llavors era Museu d’Art Modern, situat al parc de la Ciutadella. Amb el temps, la seva col·lecció seria una de les bases del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’any 1995 van ser cedides a l’Ajuntament de Vic, que estava intentant reunir a la ciutat tantes obres de Sert com fos possible, i l’any 1996 van ser instal·lades a la Capella Fonda de l’església de la Pietat, que volia convertir-se en un espai d’exposició sobre Sert, que sempre va estar més tancat que obert. Fa quatre anys, en van haver de marxar perquè aquell espai passava a formar part del projecte Vicpuntzero. No van anar gaire lluny: a l’església de la Pietat, a finals de 2020, es va organitzar al seu voltant una gran mostra sobre l’incendi de la catedral (“Sert en flames”). Quan va acabar, ja s’havia decidit que tornarien a la catedral, on els darrers mesos estaven esperant el seu moment de glòria conservades dins d’unes grans caixes de fusta. Els tècnics del MNAC, que continua essent el propietari de les obres, n’han supervisat la restauració i la instal·lació.
La recuperació de Sert viurà aviat dues noves fases: en un espai adjacent, al qual s’accedirà obrint una porta des del mateix deambulatori, s’espera poder inaugurar a finals d’any l’Espai Sert, un lloc per explicar l’obra de l’artista a Vic on hi haurà dos tresors més: dos esbossos primigenis de quan li van encarregar la intervenció i la maqueta del projecte, feta per ell mateix.
