Gerard Coll té 42 anys i és de Cardedeu de tota la vida. Temps enrere va optar per anar-se’n a viure durant una temporada fora del poble, on sentia que no encaixava per la seva orientació sexual.
Des que hi va tornar, afirma que el ball de gitanes ha estat un dels elements que li han permès reconnectar amb l’entorn on havia crescut. “El poble ha passat de ser aquell espai de l’insult on jo no hi cabia i del qual vaig haver de marxar, a ser un lloc on passen coses tan guapes com el fet de poder ballar a plaça amb la meva parella i que tothom ho accepti”, explica.
El 12 de febrer passat, Coll va ballar gitanes a la plaça Sant Joan amb el seu marit, Ramon Gisbert. “Ningú ens va jutjar, ni tan sols es va plantejar que el nostre cas pogués ser excepcional. Hem descobert que les gitanes són una eina per fer poble d’una manera transformadora. I tot plegat té tota la lògica del món, perquè la millor forma de mantenir viva una tradició és justament deixant que s’adapti al pas del temps. La societat és diversa, i és lògic que cadascú balli de la manera com se senti més còmode”, apunta Coll.
Les parelles no mixtes no són cap novetat al món de les gitanes. Ja fa anys que moltes balladores ballen amb altres dones perquè a les colles sol haver-hi pocs homes i els costa trobar parelles masculines. És el cas de Patricia Medina i Remei Valls, veïnes de Mosqueroles i Sant Esteve de Palautordera, respectivament, que ballen gitanes a Santa Maria de Palautordera.
Aquest any han estat parella de ball per primer cop, tot i que en edicions anteriors ja havien ballat amb altres dones. “A totes dues ens agrada molt ballar, i com que a la colla hi falten nois hem optat per ballar amb noies”, explica Medina.
“És important que s’apuntin més nois a ballar gitanes. Activitats com aquesta també ens poden ajudar a trencar certs estereotips de gènere. Tradicionalment se’ns ha venut el món de la dansa com un entorn exclusivament femení, i això no és cert”, afegeix Valls. “Molts nois no es veuen capaços de ballar, però han de saber que tothom pot fer-ho”, conclou Medina.
Tot i que la majoria de parelles no mixtes les formen dones, també n’hi ha de formades per homes. Al cas de Coll i Gisbert, que encaixa amb les reivindicacions històriques del col·lectiu LGTBI+, cal sumar-hi el de Quim Frigola i Tomeu Aspa, veïns de Sant Esteve de Palautordera, que ballen al mateix municipi i han optat per ser parella de ball per motius logístics molt semblants als de Medina i Valls.
“Cap dels dos tenia amb qui ballar. Tot i que a la colla hi ha moltes més dones que homes, la majoria de balladores ja s’havien acostumat a ballar amb altres noies i no volien canviar la seva parella de ball”, recorda Frigola. “Som amics de tota la vida, i davant d’aquesta situació vam optar per anar plegats. A mi m’agrada ballar, i quan ho faig no em fixo en si la meva parella és home o dona”, afegeix Aspa.
“La cultura popular s’ha d’obrir a tothom”
De la desena de colles de gitanes consultades per EL 9 NOU, la majoria acullen parelles no mixtes des de fa anys i no posen cap objecció al fet que una dona pugui ballar amb indumentària tradicionalment masculina, o a l’inrevés.
“La cultura popular, per ser realment popular, ha d’estar oberta a tothom. Qualsevol persona ha de poder ballar de la forma com se senti més còmoda”, diu Cèlia Riera, de la Colla de Gitanes de Cardedeu.
“Fa molts anys que tenim parelles no mixtes. Si no fos així no ballaríem perquè ens falten nois”, afegeix Emma Puig, de la Comissió de Carnaval i Gitanes de l’Ametlla. “L’única condició que li posem a la gent és que vingui amb ganes de ballar”, conclou Pere Illa, de la Comissió de Gitanes de l’Esbart Dansaire de Granollers.
L’única excepció és Sant Celoni, que aquest any ha autoritzat per primer cop les parelles no mixtes, però ho ha fet amb la condició que un dels membres balli amb la indumentària masculina i l’altre amb la femenina.
“Moltes dones ho demanaven perquè no trobaven homes amb qui ballar. Ha costat fer el pas perquè la junta de l’entitat la forma gent molt tradicional, i la tradició de Sant Celoni diu que les parelles han de ser mixtes. Després d’una reunió amb un col·lectiu LGTBI+, la junta hi va accedir amb la condició de la vestimenta”, explica Enriqueta Amadó, presidenta del Ball de Gitanes de Sant Celoni.
Joana Jané Tarragó i Carme Fugaroles formen una de les quatre parelles no mixtes que s’han estrenat enguany al municipi. Totes dues aplaudeixen el pas endavant però qüestionen l’apartat de la indumentària.
“No tothom s’hi sent còmode. Per nosaltres és molt fàcil vestir-nos d’homes, però que un home es vesteixi de dona encara no s’accepta socialment”, diu Jané.
“Sant Celoni sembla molt tradicionalista i reticent als canvis. I quan un espai com el ball de gitanes vol ser excessivament tradicional corre el risc de deixar de ser popular”, alerta.
