Marta Lloret coneguda a les xarxes com La Caçadora de Masies treballa per preservar l’arquitectura rural a Catalunya. És tècnica del patrimoni cultural i directora de la fundació Mas i Terra, entitat que promou la conservació, la recuperació del patrimoni històric, arquitectònic natural i cultural dels països catalans. Tenen en marxa el projecte Mas i Aire que vol connectar propietaris de masies en possibles masovers que s’hi vulguin instal·lar.
En el seu compte de Twitter té fixada aquesta piulada: “Diu molt d’un país la manera com vetlla per la conservació del seu patrimoni cultural”. Què en diu, per tant, de Catalunya la conservació que s’hi fa del patrimoni cultural?
Que no sabem valorar el llegat dels nostres avantpassats.
Què caldria impulsar des de les polítiques públiques?
Sobretot afavorir aquesta manera de viure perquè els propietaris amb qui parlo se senten perjudicats. Perquè no parteixen de les mateixes condicions de la gent que visqui en un nucli.
Caldria renovar la llei de patrimoni?
Sí, però no només per tot el patrimoni en general sinó també pel cas particular de les masies, que crec que hauríem de tenir una llei especifica. No podem tractar igual una església, on no s’hi, que una masia on hi ha una activitat al darrere.
Que vol dir protegir el patrimoni, exempcions a l’hora de pagar impostos…?
Sí aquesta seria una de les mesures més aconsellables de posar en pràctica perquè ja estan assumint una funció de conservació de patrimoni cultural.
I que més es reivindica?
Hi ha moltes altres mesures que es poden aplicar sobretot estan en poder facilitar els permisos d’obres. Molts propietaris es troben que fa anys que estan esperant un permís. També que es permetin fer altres activitats que l’agrícola ramadera. Tot i que jo defenso que s’hauria d’afavorir aquesta manera de viure a les masies i de fer altres, en casos en què en aquella zona ja hi ha tots els camps treballats i hi ha una masia allà aïllada que només pot dedicar-se això.
Teniu la voluntat d’impulsar una iniciativa legislativa popular en relació amb les masies. En quin punt està el projecte?
Ara està en un punt mort perquè ens hem reunit el parlament amb diversos grups polítics. Tots ens han felicitat per la iniciativa que els hi vam presentar, però a la pràctica cap d’ells ha fet cap més pas. Per això vam decidir fer la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i estem també parlant amb diferents persones que ens puguin ajudar a tirar això endavant, ja que de recursos no en tenim cap i tot això sorgeix d’una fundació i de persones particulars.
Que signifiquen les masies per al patrimoni cultural català?
És el que ens explica millor com vivien les persones en aquest país fins fa relativament poc. Fa una cinquantena d’anys era la forma de vida predominant. Tot això ha entrat en crisi, però igualment serveix per veure d’on venim i com vivíem, com aprofitàvem els recursos. Hi ha moltes maneres de viure, no només en una masia sinó en cases antigues que es podrien aplicar i retornar. Per exemple, tot el consum de proximitat i de reciclatge ja hi era, però es podria recuperar. No estic dient que s’hagi de viure com es feia abans, però sí que hi ha moltes coses que es podrien tornar a fer.
Des de la fundació dieu que la masia és la forma d’intervenció més racional de l’home el medi natural.
Si perquè abans hi havia una simbiosi i es vivia amb un respecte per l’entorn. No només amb la mateixa construcció de la casa, que es feia amb els recursos que hi havia allà al voltant, sinó com s’explotava econòmicament aquell entorn. Feia que tinguessin el país que teníem, que crec que en els últims anys ho estem deixant perdre en favor d’altres sectors, sobretot el terciari.
Quines són les característiques pròpies de la masia catalana?
Hi ha varietat, perquè no és el mateix una masia d’alta muntanya que una de les terres de l’Ebre. Són molt diferents. Però justament aquesta és la riquesa, que estaven fets amb el material de la zona i explotaven els recursos que hi havia allà. Cada un es dedicava a una activitat concreta, i això fa la riquesa del nostre país que t’explica el territori on està aquesta casa.
Es pot fer una classificació amb diferents tipologies?
Si. Les zones litorals sempre acostumen a tenir torres de defensa perquè a través del mar és on arribaven les ràtzies i els problemes. En altres zones, per exemple, aquí a Osona també hi ha moltes que tenen torra de defensa, però en la costa és un element més comú.
A l’Alta Muntanya tenen focs molts grans perquè eren zones on es necessitava més escalfor. El material de què estaven fetes les cobertes tenen més inclinació per facilitar que la neu no s’hi acumuli. Sí, cada zona té les seves característiques.
Des de la fundació Mas i Terra calculeu que hi ha més de 40.000 masies al país. Existeixen dades oficials?
Aquest recompte es va fer el segle XIX, que és el moment en què més auge hi havia, quan n’hi havia més. I aquí s’hi incloïa fondes que creiem que tipològicament poden encaixar i altres tipus de construcció que potser en altres recomptes no hi serien. T’he de dir que n’hi ha moltes que s’han perdut d’aquestes 44.000.
Quantes masies calculeu que s’han perdut o abandonat?
Aquest és part del problema que denuncio, perquè no se sap i no s’ha fet aquest recompte. Per tant, no podem resoldre un problema que és bastant evident si no podem quantificar-lo.
Des de la fundació teniu l’objectiu de què es faci un inventari?
Ja es va fer en diverses comarques, però volíem que n’hi hagi un per tot el país.
Hi ha catàlegs en l’àmbit local.
Sí. Per això o n’hi ha, és una feina que es podria aglutinar. A nivell municipal hi ha estudis que ja s’hi ha treballat.
Quan comença l’abandonament més massiu de les masies històricament?
Va iniciar amb la industrialització. A finals del XIX va començar molta gent a baixar de les muntanyes per anar a treballar a les fàbriques. Però també en els anys cinquanta del segle passat va començar a ser dramàtica.
Hi ha estat més pronunciat aquest despoblament i abandonament de les masies en zones determinades de Catalunya?
Per exemple en el Montseny n’hi havia moltes i habitades ara n’hi ha poques. En canvi, ara hi ha restes que ja han caigut de fa anys, n’hi ha moltíssimes.
Des de la fundació, heu creat aquest masiaire, un servei que posa en contacte a propietaris de masies i possibles masovers que s’hi puguin instal·lar. Com funciona?
A nosaltres ens contacten els propietaris que tenen una casa tancada, que no saben i no saben què fer-ne, a vegades els motius són per dificultats econòmiques o per problemes d’herència. Aquest és el motiu pel qual les cases no es venen, ja que no és tant senzill. Els propietaris ens contacten i la nostra funció és buscar un masover que encaixi amb el que estan buscant i que sigui capaç d’arreglar la casa si és que està en males condicions o si estan buscant algú que porti un ramat a la zona, doncs trobar algú que li agradaria viure allà i fer-ho.
Quins compromisos segueix cada part? A què es comprometen els propietaris?
Cada casa té un contracte específic.Un arquitecte fa un càlcul de les obres que hi farien falta i es desglossa en el contracte més o menys les actuacions que s’hi haurien de fer. Volem fugir del contracte tradicional de masovers, que explotin la terra, tot i que també en tenim, sinó per recuperar a través de les obres les cases.
Es busca recuperar seguint l’estil tradicional de construcció i arquitectura?
És el nostre objectiu, ja que la finalitat última és la conservació d’aquest patrimoni cultural. Però sobretot volem incidir amb què es conservin els elements singulars. No estem dient que una casa no tingui lavabo i tingui una comuna, però sí que si la casa té una torra de defensa integrada a dintre, doncs, que quan es facin obres es tingui en compte aquest element.
Hi ha casos de masies que es reformin sense tenir en compte tots aquests elements?
De fet, és la tònica predominant. Hi ha moltíssimes cases que s’han reformat sense cap criteri patrimonial, al meu entendre. L’únic que fan és que es deixa la carcassa, però quan entres a la casa podries estar en un pis de Barcelona perquè no hi trobes cap diferència.
En quants casos s’ha signat aquest contracte en el marc de Mas i Aire?
En el Mas i Aire tenim 33 cases, aquesta setmana ha entrat l’última. N’hi ha dotze que ja tenen masovers. En tenim deu que estem en el procés de buscar-li el masover. El procés és molt llarg perquè les propietats acaben escollint entre uns quants que li agraden, després, han de veure la casa, negociar el contracte, etc. Tot això és un procés més lent del que tots voldríem, però és un procés que s’ha de fer bé. Les que falten són cases que han sol·licitat el servei, però n’hi ha algunes que s’han venut.
El volum de peticions de masovers que heu rebut són 1.900. És molt més alta que l’oferiment de propietats?
Sí. És normal i també està bé, ja que així pots trobar més persones que encaixin dins d’un perfil. Sobretot estem detectant que hi ha comarques on costa més trobar gent. Per exemple, en l’Alt Camp ens està costant. Hi ha gent que ho sol·licita, però diuen que està massa aïllada. En canvi, en la província de Barcelona és molt més fàcil trobar algú.
Us ha sorprès aquesta xifra de peticions? Es pot atribuir a persones que han canviat la mentalitat arran de la pandèmia?
No m’hauria esperat mai tenir 1.900 sol·licituds amb un any. Però no només hi ha gent que viu a la ciutat i que té ganes de fugir-ne, sinó que ens ha sorprès molt que hi hagi tanta gent que viu a prop, que hi ha viscut o que hi ha nascut, però que no té la possibilitat d’accés a aquesta fòrmula de vivenda.
Els projectes que teniu en el servei de masiaires, són perquè les masies siguin cases o la idea és que puguin ser un projecte econòmic?
N’hi ha que només seran cases perquè estan desvinculades de la terra. Però la nostra idea mare és que es puguin recuperar les terres i que tornin a funcionar com un mas. Hi ha cases que no encaixen, però creiem que en l’àmbit de territori aporta molt més un mas que torni a ser el que era i no que sigui només una casa residencial.
Pot haver-hi altres projectes econòmics en una masia?
N’hi ha moltíssims. Tots estan oberts a qualsevol projecte, no hem dit que no a ningú. Tenim moltes sol·licituds de turisme rural. Creiem que n’hi ha molt de turisme rural, però si un propietari ens diu que sí que ho vol, nosaltres no som ningú per dir que no.
L’any vinent a l’entorn de Sant Jordi publicarà el llibre La Caçadora de Masies. Les cases de pagès. El millor llegat del nostre país. Se centra la història de quinze cases. Quinze elements que poden explicar la situació general del país?
Sí, perquè ho hem plantejat com una visita de cadascuna d’aquestes quinze cases i sobretot transmetre tot el que van explicar les persones que hi viuen. A darrere de les visites que els hi faig a les cases, en trec moltes reflexions sobre la seva situació i, en general de totes les masies del país.
Lloret té 45.000 seguidors a Twitter i més de 41.000 a Instagram. Com va començar el projecte a les xarxes socials? T’ha sorprès aquest volum de seguidors?
Em sorprenc cada dia perquè fa molts anys em sentia una neuròtica del tema. Ho vaig obrir de forma una mica accidental, perquè no volia parlar de la meva vida personal en les xarxes sinó de les masies. De seguida vaig veure que hi havia aquest feedback per part dels seguidors i m’adaptava segons el que agradava.
Aquesta passió per les masies d’on ve?
Nosaltres vivim en una casa modernista i els meus pares la van recuperar amb un esperit de valorar el patrimoni cultural. En van comprar una a la Garriga per un preu irrisori i la van anar arreglant al llarg de 30 anys. Aquest esperit sí que l’he tingut des del bressol, però després quan vaig estudiar Humanitats, la fundació Mas i Terra va convocar una subvenció per fer un inventari de les masies de la Garrotxa. M’hi vaig presentar i em va atrapar moltíssim.
