‘Pelat’ ja fa un cert temps que va sol. Què se n’ha fet de ‘Pelut’?
Sí, va marxar a Mallorca a viure amb la seva parella i era molt inviable el fet de tenir un grup aquí i està connectat. Ens va saber molt greu quan va dir que marxava i deixava el grup, però el projecte ha seguit.
Ja va deixar el grup un cert temps per anar a fer la volta al món.
Sí, és un viatger, és un rodamon. Tot i això, estem connectats.
El dissabte 3 de febrer hi haurà el concert de presentació.
Sí, serà a peu dret, hi haurà barra i serà el primer concert que oferim després que surti el disc. És una cosa que ens fa molta il·lusió, però també ens fa estar molt nerviosos. Tenim moltes ganes.
El nom de ‘Termomix’ és perquè ara esteu experimentant amb nous ritmes?
Sí, feia molts anys que fèiem rumba i aquestes ganes que tens com a músic de voler experimentar noves sonoritats i fer noves cançons ens va impulsar a provar coses noves.
En el primer disc ja es veia una mica.
Ja no era rumba pura. Ara ens hem desmarcat totalment de l’etiqueta. Hi ha des d’un bolero, merengues, un reggaeton, una rumba electrònica, una, una mica de tot.
Heu fet una mica com el que va fer el grup ‘Gertrudis’
Exacte, també no sé què passa que la rumba tradicional que tots coneixem no deixaran mai d’agradar a la gent per sort. Quan fas rumba nova és molt difícil que quedi. Ho he vist amb el meu grup i d’altres.
No s’ha vist cap rumba del segle XXI que hagi set relativament popular.
És molt difícil. Jo no he vist i una mica també aquestes ganes de provar coses noves han portat a experimentar amb nous estils i sonoritats. No m’agrada que ens posin etiquetes.
Qui sou a la banda?
Aquest any ens ha deixat en Jordi Riera, estudia clàssic i aquest any tenia pensat estudiar fora i ara som vuit. Ferran Isern a la trompeta i toca alguns tecladets, en Roca al saxo i al pad, en Sergi a la bateria, en Carles el baixista, en Joan pianista, en Ferran Sedó a la percussió, en Jordi Blanqué de guitarrista elèctric i jo com a cantant.
Amb el nou disc perd una mica de pes la secció de vent i guanya més pes sorolls electrònics, sorollets, percussió. És premeditat no?
Totalment, sí que hem reduït molt els vents dins el disc, però en directe tenen un paper molt important perquè sí que hem fet alguna adaptació d’aquest nou disc.
Les cançons en directe sonaran diferent que al disc?
Una mica diferent sí.
La primera cançó que hi ha al disc és ‘Fem la morsa’ que té aquest sentit de l’humor característic de ‘Pelat i Pelut’
Buscàvem una mica com expresses desitjar algú carnalment a través de metàfores gastronòmiques. Amb aquest tema va ser com el canvi de xip que vam fer per a fer el disc. Va ser el tema que ens va marcar el camí per aquesta nova sonoritat i que el dia d’avui ens ha obert més les portes de cara els mitjans, els oients…,
La segona és ‘Camina lluny’ que sortirà en format videoclip i la sorpresa és que cantes amb l’Aleguer Miquel de Txarango. Com va anar això?
Un dia sopant amb ell li vaig dir que tenia el disc ja acabat i li vaig ensenyar. Vam entrar al cotxe, li vaig posar els temes i li vaig ensenyar aquesta cançó.
Li dediques a en Jacint, en ‘Pelut’
Sí, el fet d’ensenyar-li les cançons i deixar aquesta com l’última em va dir que li havia tocat molt. I li vaig dir si hi volia cantar, de fet ha set la primera cançó que ha gravat després de Txarango. Molt content que hagi participat.
L’Alguer hi serà a l’Atlàntida?
No ho puc dir encara, està en dubte. No puc assegurar res, només puc dir que se li ha proposat.
La tercera és ‘Balla amb mi’.
És una de les més canyeres que hi ha al disc, una de les més fosques pel que fa a la sonoritat, però et fa moure. És una de les més potents.
La següent és ‘La mama’ que és molt bonica.
En el videoclip surten les mares de veritat i la que surt en el missatge és la meva mare. Vaig mirar els àudios que m’havia enviat i va ser el primer que vaig trobar. Un cop feta la cançó li vaig ensenyar.
No és gaire habitual dedicar cançons a les mares.
No, però cada cop que et vas fent més gran tens menys pèl a la llengua i em venia de gust i ho vaig fer. Una de les maneres que tinc d’expressar les coses és cantant.
A més a més, agradeu tant als fills com als pares i mares.
Sí, que vam rebre molt feedback de la gent que ens segueix i això fa molta il·lusió. El públic que abarquem no és tan jove sinó de gent de 20, 40, 50, 60…
La cinquena és ‘La nineta dels meus ulls’ que té un aire vuitantero.
Sí, recull una mica aquests sons, és premeditat, no hi ha res que s’hagi escapat. Vam buscar aquesta sonoritat antiga. Al somni tot s’hi val.
‘Cuidadito’ és la primera que feu amb castellà juntament amb Marcel i Júlia.
Ens hem tret els pèls de la llengua i no tenim cap mena de problema en poder-nos expressar en els idiomes que sabem. Com que no crec que hi hagi fronteres va sortir fer aquest tema i estic molt content.
Com va sortir?
Va sortir perquè jo a part de ser músic soc fotògraf i els hi vaig fer fotos dels seus singles que treien i comentant els hi vaig ensenyar el tema i els vaig dir que hi faltava un tros de lletra i ells mateixos van dir de participar.
Marcel i Júlia hi seran a l’Atlàntida?
En aquest cas sí.
‘Em peta’ és la més curta.
Aquesta parla del final de l’estiu, però ens vam passar de frenada i la vam treure una mica tard, però forma part del disc i funciona molt.
‘No em sento el cor’ és l’última del disc, serà per acabar el concert?
No ho sabem encara perquè ho estem acabant de muntar. Encara queda un mes i ho estem decidint.
La versió de ‘Pelat i Pelut’ en acústic encara continus viu, però us dieu ‘Els Tets’.
Ja no es diu ‘Pelat i Pelut’ perquè hi havia confusió quan ho penjàvem i per evitar confusions hem canviat el nom.
Teniu bolos?
L’any passat en vam fer 123, són molts. Aquest any prioritzem ‘Pelat i Pelut’ estem a l’espera que es tanquin coses aquest any i aquest trimestre per a veure que podem abarcar amb ‘Els Tets’
Vindran més coses per Osona?
Esperem que sí, de moment hi ha moltes reserves i esperem que es posi en marxa.
