• Compartir

Les fonts d’aigua

Xavier Roviró i Carme Rubio
25 de juliol de 2018

Des dels temps antics, la font d’aigua potable s’ha considerat com un gran bé, perquè en l’aigua es troba l’origen de la vida i és un element indispensable per a l’existència dels éssers vius. Les cultures antigues veneraven les fonts i creien que les habitaven personatges fantàstics–encantats, goges, dones d’aigua, etc.- que han subsistit al pas del temps i encara es troben en la toponímia, les llegendes i les cançons tradicionals. Amb l’arribada del cristianisme, la imatge que es donava del Paradís era un jardí esplèndid, l’espai central del qual estava ocupat per una font que rajava aigua viva, i entre els beneficis que aquella aigua proporcionava hi havia l’obtenció de la joventut perdurable, la saviesa i, fins i tot, la immortalitat. Avui, però, l’aigua s’ha convertit en un bé escàs, cobejat i fins i tot acaparat per empreses o països. Els pronòstics de futur són preocupants i les veus d’organismes com ara l’ONU anuncien que, d’aquí a poques dècades, l’escassetat d’aigua afectarà milions de persones, moltes més de les que ja avui en tenen mancança. Allò que antigament havia estat un bé gratuït del Cel, avui és un tresor que depèn del preu que posen els mercats, i cada dia que passa aquest preu s’encareix.

Des de fa uns 200 anys, l’aigua va començar a ser captada per la indústria. I a partir d’aquells inicis, el negoci de l’embotellament d’aigua no ha parat de créixer i, així, a l’estat espanyol actualment es comercialitzen més de 130 marques d’aigües minerals. Només als massissos de les Guilleries i del Montseny hi ha set plantes embotelladores, amb una producció d’uns quatre milions de litres diaris d’aigua, una quantitat que aproximadament és  la meitat de l’aigua mineral de tot l’estat. Aquestes extraccions massives són una de les causes que les fonts, boscos, rius, rieres i torrents pateixin escassetat d’aigua i aquesta manca d’aigua ocasionarà que en pocs anys la biodiversitat del medi natural on s’implanta aquesta indústria en quedi afectada.

Ara bé, hi ha també altres enemics de les fonts que són encara més perjudicials, com ara els greus efectes ocasionats per la contaminació de les aigües freàtiques, els quals han convertit la majoria de les fonts del nostre territori en perjudicials per al consum humà i animal. La realitat és que el 90% de les nostres fonts arriben a uns nivells de contaminació molt per sobre dels límits que les autoritats sanitàries consideren acceptable per a la salut.

Les causes de l’emmetzinament de les aigües són múltiples. Una part prové dels residus industrials i també de nuclis no connectats a la xarxa de clavegueram o d’abocaments sense cap tipus de tractament; una altra part, la més significativa, se’n deriva del sector ramader. Només a Osona, on la cabana ramadera porcina compta amb més d’un milió de caps, es genera una quantitat exagerada de purins, és a dir, d’excrements i orina dels animals barrejats amb grans quantitats d’aigua a causa de les tècniques actuals d’engreix i de neteja-. I aquests purins, que després s’utilitzen com a adob, retornen al sòl i contaminen els pous i les deus subterrànies que encara tenen aigua. I a banda del risc sanitari que això significa, aquest fenomen també s’ha de posar en relació amb la desestructuració del món de la pagesia. Tot i els esforços que s’han fet per revertir aquest procés de contaminació, encara no s’ha trobat solució per a aquest problema que perjudica greument el nostre territori. Per això, potser l’única resposta possible és l’actuació ferma en defensa del medi ambient, un posicionament en la línia engegada per associacions com ara el Grup de Defensa del Ter, per exemple.

Amb aquesta introducció de denúncia sobre l’estat actual de les fonts de la nostra comarca, presentem el conjunt d’articles que anirà dedicat a les fonts i a la funció social que feien en altres temps. Aquestes descripcions les hem escrit amb clara consciència elegíaca, perquè parlen d’un món ja desaparegut, però també amb l’esperança que entre tots puguem aconseguir algun dia que les fonts puguin tornar a reviure i siguin de nou punts d’abeurament, de trobada, de descans, de cultura, d’esbarjo i de festa.

  • Compartir