Aquest dimecres el Barça les ha contraprogramat amb un partit de Lliga de Campions, però no ha fet efecte en el centenar d’espectadors que, de mica en mica, han anat arribant al teatre de l’Esperança de Gurb. S’hi fa la tercera de les sessions de cinema programades per Les Filmines, un col·lectiu de tres joves vinculades al món audiovisual que ha decidit impulsar aquesta nova oferta cultural.
Elles són Alba Bresolí, de Muntanyola, i Lorda Crusellas i Íngrid Ferrer, de Gurb. Comparteixen passió pel cinema, estan vinculades al món de la imatge de diverses maneres, i també tenen en comú que han decidit dur a terme la seva activitat professional des d’Osona. Bresolí és realitzadora i coneguda per documentals com El día que volaron la montaña; Crusellas treballa com a productora, i Ferrer s’ha decantat per la fotografia, tot i que també ha fet el seu primer curt. “Se’ns havia dit que l’Ajuntament tenia un pressupost per fer audiovisual”, explica Crusellas. No va ser difícil d’entendre’s per a la cessió de la sala del Molí de l’Esperança, “un teatret preciós”.
El passat desembre, just abans de Nadal, es va fer la primera sessió de Les Filmines amb dos curts que giraven entorn del Nadal i la infància. “Cada mes fem una sessió, i procurem que estigui relacionada amb el moment.” Pel gener –en ple hivern– van projectar Hiver nomade, de Manuel von Stürier, i aquest mes de febrer, “cinc curtmetratges, perquè és el mes més curt de l’any”. Sigui com sigui, procuren que siguin “pel·lícules que tenen relació amb allò que ens és proper”. Hiver nomade, per exemple, és un documental sobre el viatge d’un gran ramat d’ovelles en ple hivern. “Hi va venir un pastor de Gurb i vam fer col·loqui amb ell.” Les Filmines trien cinema fora del circuit comercial, no amaguen la seva simpatia pels curtmetratges, “que sempre costa que arribin a les sales”, i fins ara no els ha costat que hi tinguin protagonisme les dones: els cinc curts que es projecten aquest dimecres, per exemple, són de realitzadores catalanes. “Ha sortit de manera natural”, expliquen.
A l’acabar, hi ha col·loqui. “Però fora de la sala, perquè no sigui tan formal.” Al vestíbul, hi ha taules amb menjar i begudes. “No és dirigit, nosaltres anem passant pels grupets, i veiem que la gent està parlant de la pel·lícula.” Estan contentes amb l’assistència que des de la primera sessió ha estat nombrosa: “Té molt bona acollida si hi poses els ingredients, comencen a passar coses”, diu Bresolí. El públic és heterogeni, des del més cinèfil fins a gent de totes les parròquies d’un municipi dispers com és Gurb, que es pren la sessió de Les Filmines com un punt de trobada.
La seva intenció és fer una sessió cada mes excepte a l’agost. Sempre amb entrada gratuïta i sempre en dimecres, perquè no es trepitgi amb altres propostes cineclubistes d’Osona, com el Cineclub Vic que fa sessions els dimarts o Alt Ter Cinema de Torelló, que les programa els dijous. “Mentre vagi venint gent i amb la llibertat que tenim, continuarem.” La regidora de Cultura de l’Ajuntament, Montserrat Parareda, arriba abans de la sessió i mira que tot estigui a punt. “Quan ens van fer la proposta, ens va semblar que era una idea magnífica, a part de veure les pel·lícules en versió original o subtitulades en català, és una oportunitat per trobar-nos i fer vincles entre els veïns”, explica.
I el nom? La gent d’una certa edat recordarà que així era com s’anomenaven les diapositives. Elles el van recollir de gent de Gurb que parlava de l’escola i de la sala on anaven a veure projeccions que era la de les filmines. A la idea hi van afegir una imatge gràfica creada per Jordi Farrés, de l’estudi Partee. S’hi veu un projector de cinema amb les bobines que es mouen. El cinema també mou els gurbetans.
