• Compartir

Les esbroncades

Elena Soler
30 d'octubre de 2016

Les esbroncades no ajuden a solucionar els conflictes amb els teus fills.

Probablement creguis que eduques els teus fills amb racionalitat, i m’atreveixo a assegurar-te que hi ha un percentatge molt elevat d’emoció pròpia en aquesta educació.

Pensa en una situació, per exemple: si el nen no estudia el que tu creus que hauria d’estudiar, o no s’esforça tot el que tu creus que podria, et fa RÀBIA: “Amb tot l’esforç que estem fent!” o, potser, et fa POR: “Què en serà d’ell si no estudia!”.

Hem de començar a gestionar, com a pares, la nostra part emocional.

Els hem d’ensenyar a pensar i a decidir.

I per començar a pensar, cal saber detectar el que sents, i quan no estàs del tot bé dir-te: “No vaig bé”.

Ets tu el que no vas bé!

No cal que miris al teu voltant buscant i intentant justificar qui o què et fa sentir malament.
Para’t a pensar què és el que passa pel teu cap, com vius la teva vida, què et fa mal, què t’agrada i, sobretot, quina percepció del que vius has de canviar:

1.- Comença a reflexionar: Què penses de tu mateix, com a pare/mare i com a persona?
Tots necessitem sentir-nos acceptats, respectats i estimats i no renyats, alliçonats o atabalats; però, t’acceptes, et respectes i t’estimes tu?

2.- Continua omplint el teu cap amb pensaments positius tot el dia, el temps més llarg possible; el teu cervell s’adapta i es modifica de manera continuada partint del que penses, fas i sents; i si no t’agrada sentir-te malament, aprèn a sentir-te bé, així de fàcil. El dolor és inevitable, però el patiment és opcional.

Cal que comencis a dirigir la teva pròpia vida per poder acompanyar els teus fills en el seu camí; que és el seu i no el mateix que tu has decidit triar per a tu o per a ells; acompanya’ls i no els alliçonis, ensenya’ls a pensar i a decidir, a ser valents i a confiar en el seu potencial personal, guia’ls i no els dirigeixis, estima’ls i no els manipulis i, sobretot, creix tu perquè ells ho puguin fer al teu costat.

Descobreix que els teus fills són el teu mirall i que tots tenim un mestre al nostre interior.

  • Compartir