Des de temps antics, hi ha masos que s’han construït a partir d’aixecar parets al voltant d’una bauma, per tal d’aprofitar d’aquesta manera les estructures naturals. Algunes d’aquestes masies es poden considerar també lloc de refugi, perquè sovint les habitaven famílies que vivien aïllades, marginades de la societat. Avui moltes d’aquestes construccions tenen un gran interès arquitectònic i social.
Un clar exemple de bauma-masia és l’anomenada del Teixidor, que destaca per la seva grandària i té la peculiaritat d’haver estat habitada fins al 1952. El juny de 1949 alguns joves de Torelló van visitar aquesta bauma i van conversar llargament amb els seus habitants. D’aquesta trobada se’n conserven testimonis gràfics, dibuixos de la bauma i notes sobre les dimensions de l’habitatge.
Com arribar-hi
Per anar a la bauma-masia del Teixidor cal sortir de Llaés, situat a l’extrem sud-est del terme municipal de Ripoll, on es pot arribar amb cotxe des de Santa Maria de Besora. Un cop a Llaés cal deixar la carretera asfaltada i agafar un camí de trams amb pendents forts fins arribar al Teixidor, imponent masia amb tres fileres d’arcs a la façana orientada cap a migdia, on s’ha de deixar el vehicle. Es continua a peu poc més d’un quilòmetre per un camí força fresat i, amb indicacions, s’arriba fins a la bauma.
La bauma-masia del Teixidor es troba a 995 metres d’altitud, encarada a migdia i construïda amb grans blocs de pedra. Quan el torrent del castell de Milany baixa ple, es forma una petita cascada d’aigua que cau per davant de la bauma. La cavitat té una llargada d’uns 80 metres; la profunditat oscil·la entre els 3 i els 20 metres, i l’altura arriba als 15 metres a la part més externa. El sector habitat estava format per set habitacions, de les quals tres tenien ventilació exterior. L’amplada de les parets, fetes de pedra i calç, era d’uns 40 centímetres i, dins les habitacions, l’altura oscil·lava entre els 1,80 metres i els 3. La temperatura de la bauma es mantenia força constant durant tot l’any.
La resta de les dependències de la bauma es repartia entre les corts dels xais, situades a la part més oposada; les corts dels porcs i les vaques, que ocupaven la part central, i, finalment, hi havia una altra part destinada a guardar l’herba, la palla i el menjar del bestiar, així com el carro i els estris de pagès que utilitzaven per treballar la terra. Les gallines corrien arreu sense que se’ls hagués assignat cap lloc especial per ser-hi.
Els darrers habitants
La família que vivia a la bauma del Teixidor estava formada per un matrimoni i dos fills. Segons diuen les notes, el nen era molt espavilat, mentre que la nena presentava deficiències psíquiques i físiques força greus. Tal com es veu en la foto, el nen fumava amb pipa, un hàbit que deien que havia començat des dels 4 anys, quan algú els va recomanar que fumés per curar-se dels cucs. És molt probable que la malaltia de la filla hagués estat un dels factors de pes que va fer decidir aquests masovers a acceptar viure en aquella situació d’aïllament perllongat, tot i que, al mateix temps, feia més complicat l’accés als centres sanitaris.
Segons el grup que els va visitar el 1949, la relació que van establir amb els diferents membres de la família va ser molt agradable, perquè eren de tracte cordial i alegre. Cada diumenge anaven a ofici a Llaés, a uns 40 minuts de distància, i aquell era l’únic moment que els masovers tenien per retrobar-se amb els veïns, assabentar-se de les notícies que els podien interessar i fer tractes i coneixences. A l’estiu i durant l’època de bon temps, es dedicaven al treball del camp, mentre que durant els mesos de l’hivern s’entretenien reparant els desperfectes de la bauma-masia.
Pel que fa al treball de la terra, arribaven a conrear unes sis o set quarteres de terra que es trobaven en les feixes esglaonades que ocupaven els voltants de la bauma. Els habitants de la bauma no patien escassetat d’aigua, perquè se les havien enginyat per recollir-la per mitjà de canaleres des de diferents indrets: una surgència propera, el torrent i directament des de la cascada per mitjà d’una planxa en forma d’embut i un tronc d’arbre buit que feien servir com a canal. Disposaven també d’un dipòsit natural de 800 litres, situat a dins mateix de la bauma.
Altres baumes-masia
A banda de la bauma-masia del Teixidor –també coneguda com a Burbau– n’hi ha moltes altres repartides per Osona. Només al Collsacabra se’n compten 98 que van estar habitades, moltes de les quals com a baumes-masia: la Caborca, el Sucal, la Clota, Baumallera, la Feu Xica, Grau Nyer de baix, la Mesquita, la Corbera Vella, de les Piques o cova de les Baumes… Altres casos de baumes-masia són: Ferrers, Baumassa, Fleus i Xuriguera, a la zona de Llaés; Espluga Vella i cova de les Monges, en el terme de Sant Sadurní d’Osormort, i Salou i Santa Magdalena, en terme de les Masies de Roda.
Al Vallès hi ha baumes-masia molt interessants: les balmes Roges, al Pont de Vilomara; el Puig de la Balma de Mura, lloc espectacular encara habitat; el Peric, i la balma de l’Espluga, al parc de Sant Llorenç del Munt.
