A vegades les persones no sentim el nostre cos. De fet, no hem vist el nostre cos per dintre ni com funciona. Pot succeir que no ens hem mirat de cara durant temporades de la nostra vida, ens mirem al mirall i ens pentinem i no sabem com som, què ens passa a nivell intern, ens oblidem sovint del que ens passa, del que sentim, del que veritablement ens preocupa.
L’OMS defineix la salut com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament com l’absència de malalties
En aquesta definició s’inclou l’ésser humà en la seva totalitat, amb les seves emocions, pensaments i relacions, tant en l’àmbit personal com professional.
Des d’aquesta perspectiva àmplia, la salut està vinculada amb les nostres creences i els nostres valors; està vinculada amb com ens relacionem amb altres persones a diferents nivells i amb la nostra capacitat de visualitzar-nos sans.
Quines relacions hi ha entre sistema cos / ment / emoció i salut i malaltia?
Com la nostra manera de pensar influeix sobre l’estat de salut?
Quan ens oblidem de nosaltres mateixos, del que necessitem, del que ens agrada, de les coses més importants de la nostra vida i que, potser, hem abandonat, quan ens oblidem de la llibertat d’escollir el que volem i el que no volem, el que ens fa feliços, quan ens oblidem dels nostres valors, i gairebé de qui som, apareix un desequilibri entre cos i ment i alguna part nostra sofreix i es queixa.
I què proposa la PNL per recuperar aquest equilibri per la millora del benestar i la salut, des d’una perspectiva ment-cos?
En primer lloc, la PNL proposa crear un espai d’escolta. Un espai que permeti a la persona prendre consciència sobre si mateixa.
La PNL ens ajuda a redirigir la nostra mirada cap al que sentim, el que ens preocupa, el que desitgem, cap a aquells objectius que són importants i tenim abandonats i, sobretot, com podem posar en marxa estratègies per sentir-nos millor.
Quin és el meu estat actual? Com em trobo? Em sé escoltar a mi mateix/a en el meu dia a dia?
Què em pot haver portat fins aquí?
Com em sento? Quins són els meus sentiments i emocions?
Quins són els meus objectius? Com em vull trobar?
Què he de fer per aconseguir-los? Què necessito per poder recuperar la meva salut?
De quins recursos interns disposo per aconseguir aquests objectius? Quins altres recursos puc necessitar?
Aquestes preguntes, no sempre fàcils de respondre, fetes en un espai d’escolta, sense judicis, fetes amb la intenció que la persona trobi les seves pròpies respostes internes permeten una nova alineació amb els valors i això permet anar recuperant l’equilibri ment-cos.
En el fons, del que es tracta és de tornar a connectar amb nosaltres mateixos, amb comprensió i amabilitat, i tornar a escoltar les nostres necessitats i els nostres propis missatges interns per generar un estat personal intern saludable. Això permetrà noves actituds davant de la malaltia i el dolor i això passa per saber com gestionar les nostres emociones i les nostres necessitats de forma assertiva.
