La peça és una caixa de núvia del segle XVI, que forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic (MEV). Va sortir del taller dels Gascó de Vic, on aquests pintors –pare i fill– van produir destacades obres sobretot de temàtica religiosa. En una de les portelles de la caixa hi ha el retrat de la núvia i el seu home… però aquest va vestit de moro, amb turbant inclòs. Què va passar? Qui eren aquesta parella?
Aquest petit misteri és el que es va proposar de resoldre l’historiador de l’art Miquel Mirambell, i el treball que n’ha resultat va guanyar dissabte el Premi Plana de Vic, que el Patronat d’Estudis Osonencs concedeix des de l’any 1952 a estudis de recerca d’àmbit comarcal. Mirambell és un bon coneixedor del taller dels Gascó, als quals va dedicar ja la seva tesi doctoral l’any 1997. Ara volia donar-hi també “una visió de gènere”: les dones en aquell moment “només apareixien com a santes, muses o inspiradores”. Que hi aparegués la propietària d’aquella caixa era que “devia tenir una certa rellevància”. I efectivament, era així: Anna Bosch i de Fontarnau, amb només 17 anys quan es va casar, era una noia de família vigatana que es podia considerar “molt rica”, tot i que els seus pares havien mort i era òrfena. La recerca sobre el seu matrimoni explicava que s’havia casat… no amb algú procedent de terres llunyanes sinó amb un membre de la família propietària del castell de Montorroell, a Sant Boi de Lluçanès, avui quasi desaparegut. Es deia Pere Onofre Sala, i anava vestit de moro senzillament perquè no era tan estrany a l’època representar-se d’aquesta forma. Ni tan sols per a un cristià el dia que es retrata oficialment per a les seves noces. “Tot plegat diu molt sobre la mirada als altres.”
La caixa de núvia, que servia per guardar-hi l’aixovar, té una altra singularitat: és la darrera obra datada i conservada del taller dels Gascó, que del 1502 al 1546 va produir 93 obres documentades, de les quals se’n conserva una trentena. Els autors van ser Joan Gascó i el seu fill, Pere Gascó, qui va pintar la caixa de núvia l’any 1545, poc abans de morir. “És una tipologia de moble molt catalana”, diu Mirambell, que ha posat un títol llarg al seu treball: Qui és la núvia pintada pel taller dels Gascó al costat d’un moro en una caixa conservada al MEV?. Per saber-ne més detalls caldrà esperar a la publicació, que veurà la llum com a part del premi, a més dels 3.000 euros de dotació econòmica, gràcies al patrocini de la Fundació Antiga Caixa de Manlleu.
En el mateix acte, que va tenir lloc al Temple Romà, es va entregar el Premi Plana de Vic Jove a Genís Cunill, estudiant de l’institut Jaume Callís de Vic, pel treball El canyissar de Tona. Valoració ecològica de l’hàbitat (vegeu EL 9 NOU del passat 25 d’agost), que ha contribuït a posar en relleu la importància mediambiental d’un espai fins ara poc valorat. Aquest premi arribava a l’onzena edició, té una dotació de 1.000 euros, que es reparteixen entre l’autor i el seu centre escolar, i compta amb el suport de la Fundació Puig-Porret.
