Els guanyadors de la pandèmia apunten a erigir-se en els perdedors en els primers passos de la postpandèmia. Les comparatives de la caiguda de la valoració a borsa de les principals empreses tecnològiques s’estableixen amb el 2008, que –per més dades– és l’any de la fallida de Lehmann Brothers, considerada el detonant d’una gravíssima crisi financera. Amb la prevenció amb la qual s’han de prendre sempre les reaccions a borsa, els inversors semblen estar avançant un canvi de tendència. Els anys dels diners fàcils toquen a la fi, amb l’increment dels tipus d’interès trucant a la porta.
Els temors dels inversors han portat les grans empreses tecnològiques, allò que es coneixia com a GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft, avui potser n’hauríem de dir MAAMA, amb el canvi de nom de Google per Alphabet i el de Facebook per Meta), a una reducció de la capitalització de 750.000 euros en un sol mes. Per posar-ho en context, el PIB espanyol en un any és de poc més d’un bilió d’euros. Així de gran ha estat la caiguda, marcada per un desenvolupament dels negocis per sota de les expectatives.
Sense formar part del grup d’empreses de l’acrònim més cèlebre del Nasdaq, la companyia que obria aquesta mala ratxa era Netflix. Els resultats eren sòlids, amb 1.600 milions de dòlars de beneficis el 2022, però inferiors als 1.700 de l’any anterior. I, sobretot, comunicava una pèrdua de 200.000 subscriptors que posava en alerta els mercats en el sentit que es pot haver arribat a un sostre en el negoci dels continguts audiovisuals de pagament. El resultat era que les accions queien un 28% durant l’abril, i demostraven que més enllà del compte d’explotació –que tampoc era per entrar en una depressió profunda– els inversors entren en valoracions que van més enllà de les expectatives immediates.
Era l’avantsala d’unes setmanes en les quals les expectatives per l’evolució dels negocis de les grans tecnològiques no arribaven a complir-se i els inversors, atents també a altres realitats (el deute públic està incrementant la rendibilitat després d’anys estancat), començaven a localitzar altres valors on fer moviment de capital. Alphabet, la matriu de Google, veia caure la capitalització en més de 275.000 milions de dòlars, després de reportar que els ingressos havien crescut un 23%, però els beneficis es reduïen en un 8,3%. L’abril tampoc no ha estat un mes positiu en borsa per a Apple, que redueix la valoració en 200.000 milions de dòlars, en aquest cas, tot i haver comunicat que tant les vendes com els beneficis s’han incrementat. Ni Meta ni Amazon poden presumir de ser excepcions en aquesta espiral baixista, en la qual sí que n’hi ha una, Twitter, que no forma part d’aquestes cinc grans i que, a més, ha tingut unes oscil·lacions vinculades als moviments d’Elon Musk, per comprar la companyia, com va acabar passant la setmana passada.
Sempre poden haver-hi argumentacions més senzilles, com que tot allò que puja (i les tecnològiques havien pujat molt en els mesos de pandèmia) acaba baixant, però a l’hora d’explicar aquesta evolució, hi ha força consens que l’expectativa d’un creixement en els tipus d’interès és la causa de fons. No només perquè els inversors puguin estar buscant refugis més segurs, sinó perquè les empreses amb relatiu poc recorregut històric han fonamentat bona part del creixement en l’endeutament. Si ara els apugen els interessos que han de pagar pels deutes contrets, és força probable que els beneficis se n’acabin ressentint, i que el retorn esperat d’una inversió s’allargui en el temps.
Amb independència de la percepció que en puguin tenir els inversors, i sempre amb els factors de correcció que fan al cas quan es tracta d’analitzar el comportament de les borses –moltes vegades marcats més per expectatives que per realitats–, sí que es poden detectar factors que estan tenint una contribució directa en aquest període d’incerteses que exemplifiquen les rebaixes en les cotitzacions de les grans tecnològiques. Més enllà de la certesa que l’alta inflació a tot el món acabarà derivant en un increment dels tipus d’interès i tindrà influència en el consum dels ciutadans arreu del món, la guerra d’Ucraïna o els efectes del brot de covid a Xangai –que altera l’activitat a un dels principals ports mundials i amenaça de generalitzar la forta crisi de subministraments que s’ha produït des de l’obertura econòmica de la postpandèmia– s’assenyalen com a aspectes de desequilibri. Fins a quin punt aquests factors siguin només conjunturals i tinguin una durada més prolongada en el temps acabarà determinant si les actuals incerteses s’acaben traduint en efectes greus en l’economia dels propers mesos o anys. De moment, els inversors estan avançant un desconcert, que no arriba a ser una incertesa, però se li assembla força.
